dimecres, de gener 14, 2015

Posar en valor el ninot

El ninot està fet per a cremar-se. El seu fi és el foc i tot el procés de realització està pensat per acabar en el foc. Estructures, materials, pintures,... tot en ell està dirigit a transformar-se en cendra i fum. El ninot és efímer, no està concebut per resistir el pas del temps. 


Recorde en visitar el casal d'Exposició-M. Mascó retrobar-me amb una peça "indultada" de la Falla infantil 2007 de Joan S. Blanch. La recorde amb molta pena amagada en una mena d'armari, groguenca per la degradació dels vernissos i la mala conservació durant anys i anys. La recorde amb molta pena perquè eixa figura va ser una de les que més em van impactar i agradar al Març d'aquell 2007. Eixe ninot no es mereixia eixe final.

Eixe és el primer record que vaig tindre només entrar a l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV. Un record trist reforçat a mesura que observava com els membres de l'entitat tractaven amb cura i delicadesa els ninots d'Agulleiro i Mollá. 


A cada operació de restauració el meu cor encollia de llàstima per aquella maltractada esculptura de Blanch mentre les que tenia davant dels meus ulls rebien el millor dels tractaments possibles per lluir a l'altura del seu valor.

Això, valor. Posar en valor el treball dels artistes fallers és el que estaven fent els professionals de l'Institut Universitari. Atorgar la importància que mereixien aquelles peces. La importància que merieixen esculptures que formen part d'una de les expressions més úniques i genuïnes de la cultura popular valenciana, les Falles.


I és que això és el que necessita el ninot i per extensió la Falla: ser posats en valor. Aquesta tasca no correspon només a les institucions, que també. Aquesta tasca comença per la base. Comença pel seu creador. 

L'artista faller ha de posar en valor el seu treball, la seua obra. L'artista faller ha de tractar els ninots com a esculptures en majúscules i fer-les respectar a tots els nivells, des de la seua creació passant per la plantà i finalitzant en el possible indult i posterior conservació.


No és de rebut que ninots en un estat de conservació pèssim es vulguen reparar amb dos pinzellades sobre un clivell o amb més capes de pintures per tapar possibles imperfeccions. No podem tractar l'art faller qual Ecce Homo al poble de Borja. No. La Falla i el ninot mereixen estudis i processos rigorosos de restauració com els que estan rebent les peces a la Ciutat Politècnica de la Innovació i al Museu del Gremi.

Tampoc és de rebut que la institució gremial haja mantingut fins al moment la seua mostra museística de la manera que ho ha fet. En paraules dels professionals de l'IRP (i de molts que ho denuncien des de fa temps) el Museu del Gremi no mereix tal denominació ja que no deixa de ser un magatzem de ninots pur i dur, sense més. Afortunadament alguna cosa està canviant.


En lloc de perdre'ns en debats estèrils sobre intrusisme, en lloc d'ocupar el temps en queixes eternes i en lloc de dividir i clavar-se ganivetades per les esquenes, en lloc de tot això, el col.lectiu d'artistes fallers hauria de reflexionar sobre la importància de la seua obra a tots els nivells. Només d'eixa manera, començant pel principi i amb la bona voluntat de tots els actors implicats podrem posar en valor el ninot, podrem posar en valor la Falla.

--
Foto 5: Institut Universitari de Restauració del Patrimoni http://www.irp.webs.upv.es/