dissabte, de maig 23, 2015

Compromís i les Falles, la fi del tabú

Va haver una època en la qual el valencianisme progressista s'avergonyia de la festa fallera. Una època negra per a la nostra terra. Un temps en què sectors sociològics van renegar d'una de les nostres majors senyes d'identitat al Cap i Casal, les Falles i les festes. Seria llarg d'explicar tot el seguit de despropòsits que es van cometre, però, afortunadament, això ja és passat  El tabú Falles i progrés ja és història.


L'aposta decidida d'un grup de gent conscient d'esta problemàtica ha sigut clau en el procés de canvi. Els components de la sectorial de Falles i festes de Compromís han treballat molt dur per revertir una situació intolerable. Més enllà de ser l'únic partit polític amb un programa de govern de festes separat, més enllà de ser el programa més complet i treballat de l'arc polític de València, més enllà de tot açò el més important ha estat eliminar el tabú, ha estat naturalitzar la paraula Compromís a l'entorn faller i el més important ha estat visibilitzar al faller progressista, amagat, ocultat i amb por de mostrar la seua opinió front als conservadurisme fester del PP.

I el pas ha estat donat en gran mesura perquè, per fi, els dirigents de Compromís s'han adonat de la importància de les Falles a la societat valenciana. Mostra d'açò són les contínues referències al treball de la sectorial de festes que Joan Ribó ha fet durant estos anys als seus discursos o la implicació  i dedicació de Pilar Soriano per posar-se al dia d'un món complex com el faller. Menció a banda mereix la lluita de Carlos Galiana a les assemblees, tertúlies i debats. Però tot no està fet encara. 


Les Falles de València han d'agrair molt el valor d'este grup de gent. Aquells que han acusat a la festa gran del Cap i Casal de ser terreny exclusiu de dretes s'han quedat sense arguments amb l'aparició de l'esquerra valencianista al panorama faller. La pluralitat inherent a les Falles ara és a més molt més visible invalidant l'argumentari de qui tatxa als fallers de ser una mena de soldats descervellats al servei de la dreta. Llàstima que no tots els partits polítics hagen evolucionat igual.

El Partit Podrit, perdó Popular, ha manipulat, polititzat i utilitzat al seu gust el món faller. I no content amb això ha posat al front a un Francisco Lledó que ha mostrat detalls autoritaris durant esta legislatura negant la participació al faller de base. Per si fóra poc, el programa de govern reiterat en 2015 és el mateix que incompliren en 2011: el Museu Faller continua sense ser-ho, l'edifici exclusiu per a Falles brilla per la seua absència i, per si fóra poc, no han fet res per millorar la situació decadent la Ciutat de l'Artista Faller. A més de corruptes i lladres, no han fet res per les Falles. Bo, sí, mentir, manipular i intentar silenciar la tasca d'oposició de Compromís.


I l'oposició? El seguidisme del PSOE, l'absència d'oposició real i la carència d'una direcció clara han marcat estos anys dels socialistes de València en matèria fallera. El seguidisme ha estat escandalós fins a tal punt que quan anaves a certs actes escoltaves com la gent preguntava si la representant d'este partit era la primera dama de Lledó, la seua dona; fins a tal punt que certs sectors fallers van posar-li el malnom de "La Paca" en clara referència a la versió de femenina de Paco Lledó. De traca.

Esquerra Unida ha estat una enorme decepció. Un partit modern, progressista, d'esquerres... ha posat com a cap visible a una persona que podria passar més bé per assessor de festes del PP amb un discurs representant els valors més rancis fallers. Una llàstima que Amadeu Sanchis, un reconegut apassionat de la Setmana Santa Marinera, no haja posat a algú millor que Roberto Ruiz al front de la seua política de festes.


Els anys de travessia pel desert del progrés valencianista faller toquen al seu fi. Però queda camí per recórrer. Queda camí per recórrer pel que fa a la militància i a les bases sociològiques de Compromís i els seus partits integrants. Evidentment, un procés històric com el viscut en el cas de les Falles no es corregeix per complet en tan poc de temps. Cal que el simpatitzant ajude i recolze la tasca realitzada. Almenys hui ja s'han donat molts pasos endavant.

Com diria Galiana... Sense València no hi haurà País, sense Falles no hi haurà València



dimecres, de maig 13, 2015

El canvi ja és realitat

D'un temps a esta part aquella festa monolítica, passiva i rància està deixant de ser-ho. El mur impenetrable que la mantenia fosca i gens accessible cada dia presenta més clivells per on entra l'aire i la llum. Una llum cegadora per als "guardians" que la volien tancada, acallada i sense moviments que pogueren acabar amb les seues poltrones.


Les Falles estan immerses en un procés de canvi, un canvi lent per alguns, difícil d'observar per altres, però imparable per al conjunt del col.lectiu. No cal ser un gran analista per detectar que ja no tot és com era, que hi ha una necessitat de mostrar una altra festa que ja és present, una festa que, com la societat, avança per més que molts la desitgen aturar en el temps.

Eixe canvi no es produeix de manera espontània, ni molt menys. Hi ha factors que estan contribuint de manera decisiva i que han aparegut als diferents àmbits de la festa començant per l'eix de la mateixa, la Falla, passant per les noves maneres de viure les Falles i arribant als nous actors que la fan possible, les noves generacions de falleres i fallers.


El canvi generacional al món faller ja està en marxa. Una nova onada de joves estan entrant als casals i estan menejant les sòlides i arcaiques estructures de les comissions. La joventut fallera està introduint-se de manera significativa no només com a base passiva, sinò també en la gestió, trobant actualment una quantitat significativa de presidències per baix dels 30 anys i en les activitats culturals, principalment, al concurs de teatre en valencià on la pedrera de nous valors és nombrosa.

Hi ha mil formes de viure la festa. Hui en dia es pot participar de les Falles de mil maneres possibles. L'aparició de col.lectius consolidats fora de l'oficialitat com les Falles Populars ha tingut un efecte positiu en la recuperació d'un espai sociològic per a la festa. També aquells que viuen la Falla de manera apassionada sense ser fallers han aportat una nova visió acceptada hui al si del món faller.


El progressisme ja participa de les Falles. Els sectors progressistes que una vegada donaren l'esquena hui s'han adonat de la importància de la festa gran del Cap i Casal i s'integren a l'activitat fallera participant dels debats més candents i reflexionant per millorar-la. Ja no passen vergonya i es mostren orgullosos de dir que són fallers. Per fi.

La Falla és més plural que mai. L'aparició d'un circuit més o menys estable d'obres amb estètiques diferents més enllà de la convencional ha fet que el públic que fugia i renegava del centre de la festa s'haja interessat de nou i el veja amb bona cara. Les Falles innovadores i experimentals encara que minoria han obert un espai on professionals no lligats estrictament a l'art faller han posat la seua mirada aportant valor.


Estos i altres factors mostren que les Falles han iniciat una nova etapa en la seua història. Una etapa on les regles més fermes són qüestionades, on les formes de participació són plurals, on l'art faller explora nous camins, on el faller jove té un paper clau. Una etapa apassionant que demostra que el canvi ja és realitat.



dimecres, de maig 06, 2015

Per un servici estadístic faller

La festa de les Falles genera una quantitat d'informació descomunal. El volum de gent, associacions, entitats i resta d'actors implicats és tan gran que les dades produïdes podrien equiparar-se al d'una ciutat de grandària mitjana de qualsevol racó del món. No està de més recordar que el col.lectiu faller suposa més del 10% de la població de la ciutat de València, que ja és dir.


Ara bé, què es fa amb tota eixa informació? S'aprofita per analitzar i observar com evoluciona la festa? A partir d'ella s'articulen mesures que el col.lectiu faller demana? Es fan enquestes per saber l'opinió de la població fallera? Em tem que molts ja coneixeu la resposta a estes preguntes. No. En absolut.

L'única xifra que escoltem any rere any és el famós milió de visitants en la setmana fallera. Què curiós que sempre és un milió. Ni puja ni baixa. Sona un poc a tòpic. Sona a la cançó de sempre quan arriba la festa gran del Cap i Casal. Estaria bé conèixer més detalls...


Per això i per més motius que s'exposaran es fa imprescindible la creació d'un servici estadístic faller, una mena d'observatori de la festa que estiga al corrent de com bateguen les Falles, de l'opinió de la base fallera, no de les elits que es preocupen més de gastar-se els pressuposts municipals en luxes indecents per a mandataris estrangers que en invertir en millorar el patrimoni festiu valencià.

Hi ha moltes raons per a la constitució d'aquest ens, però les més importants es podria dir que són tres: transparència, visibilitat i escolta activa. Passem a analitzar-les amb detall.


La transparència és evident en un temps en què als governants se'ls exigeix molt. El fet de proporcionar pressuposts, estadístiques de l'estat de Junta Central Fallera a tots els nivells i fer-los públics hauria de ser d'allò més natural en una institució pública. Com hem comprovat estos anys, no ha estat el cas amb el govern del Partit Popular qui ha posat totes les traves possibles en este aspecte.

La visibilitat. El món faller té un problema de visibilitat gravíssim. La societat no fallera no s'entera de res (ni de vegades vol) del que esdevé al col.lectiu. Desconeix per complet totes les accions solidàries, tot el moviment econòmic i tot l'impacte social de les comissions falleres. Per això, mostrar amb dades objectives el pes a tots els nivells dels fallers al nostre territori seria una bona manera d'obrir els ulls a qui no veu i a qui no vol veure.


L'escolta activa és fonamental per actuar d'acord a les necessitats de les associacions falleres. Com un governant pot tancar-se en banda i no donar veu a la festa com ha fet Lledó en moltes ocasions? Com no es deixa participar a la base demanant la seua opinió? Realitzant estudis estadístics i fent enquestes sobre temes d'actualitat (o no) es posaria en marxa eixe concepte tan de moda ara, la participació activa del món faller. Si ens plenem tant la boca amb allò de "es farà allò que vulguen les Falles" per què tancar-li la porta en la cara? Sembla il.lògic.

La informació és poder i no hi ha millor manera d'empoderar al món faller que articulant tots els mecanismes per fer-la disponible a tots els nivells i de la manera més accessible possible. En mans dels futurs gestors dels organismes de decisió de la festa està no només obrir la festa a la societat, sinò fer-la més transparent i més visible. Esperem que eixos gestors siguen valents i tinguen altura de mires per fer-ho possible.