dijous, de novembre 05, 2015

Reflexions i propostes sobre el concurs de teatre

El concurs de teatre aficionat més nombrós de tot l'estat. Probablement el més important per darrere del de Falla. La joia de la corona de la vicepresidència de Cultura. El que més comissions i recursos econòmics concentra  i també el que més durada té. 


Sembla que amb repetir estos mantres i donar-nos palmadetes a l'esquena ja tot està fet. O no? El concurs de #teatrefaller sembla que funcione soles, que només cal inaugurar-lo a La Rambleta i au. Que ja va tot rodat i que no cal fer millores  Almenys això sembla veient certes actituds.

La realitat és més tossuda, començant pels amfitrions. Des de la primera edició a Rambleta ja es notava certa molèstia per part de la concessionària. Allò de clavar algo 'faller' a l'espai més cool del Cap i Casal no els venia molt bé (menys la pasta que ingressen, que això sí que els venia bé). Més de tres anys per aconseguir que inclogueren el programa al seu web donen bona mostra. I no és l'únic gest que il.lustra el poc interés del centre per moure com toca el certamen teatral faller.

La realitat també és tossuda quan contemplem en algunes obres una assistència ínfima i, malgrat això, des de la institució fallera, telefonada per mig a un servidor, es diu que mai s'havia fet tanta promoció del teatre i que tots estan molt contents. La realitat diu que enguany s'està fent exactament el mateix que fa un any pel que fa a la promoció: publicacions setmanals genèriques en fallas.com, MUPIs, fotos fetes de mala gana... i para de contar.

Un concurs com este es mereix una actitud inconformista i proactiva en la seua difusió i promoció. Un viatge més enllà de la zona de comfort de les delegacions implicades (sí, en plural). En lloc d'això ens trobem amb que aparentment tot funciona a les mil meravelles, que la sala està més plena que mai i que amb repetir les mateixes cançonetes ja es fa prou. Així ens va...


La realitat continua sent tossuda en altres aspectes. El concurs no ix dels cercles fallers, no traspassa l'endogàmia fallera i no arriba als àmbits culturals de la ciutat. Les cares nit rere nit són les mateixes a La Rambleta i només canvien en funció d'amics i coneguts del grup de teatre del dia. No es veu públic que vinga sense cap vincle 'faller'. 

Pensava que les contínues referències de Joan Ribó sobre el concurs canviarien totes estes coses: que Rambleta es volcaria, que el Teatre Faller arribaria als circuits culturals de València, que hi hauria accions promocionals originals... Què ingenu sóc...



Ara bé, no tot està perdut. Encara hi ha marge de maniobra. L'esperança és l'últim que es perd i més al món faller. Així que després de les reflexions cal llançar algunes propostes demanades via telefònica per alts càrrecs de l'organisme autònom faller.

Algunes propostes tenen cost econòmic, altres no. Algunes es podrien dur a terme per l'Ajuntament sense massa esforç, altres per Junta Central Fallera. Algunes duen més treball, altres menys. Però el que tenen totes en comú és  la motivació i les ganes de donar-li una volta a un concurs dormit en la rutina. Ahí van:

-  Realització d'un video viral amb material audiovisual d'altres anys. Ja que es graven totes les obres (i es cobra a les comissions demanant pasta per les gravacions...) es podria muntar un bon video promocional del concurs. Si es fa amb el comiat de les falleretes...

- Campanya publicitària a Bussi: fer publicitat del concurs als autobusos de l'EMT. No és tan car per l'Ajuntament. No és car fins al punt que una comissió fallera ha fet publi d'una iniciativa seua.


- Incloure el programa a la web municipal: la regidoria de Cultura Festiva podria demanar a la regidoria corresponent que incloga a l'agenda de valencia.es el programa del concurs de teatre. Cost zero. (Vàlid per altres localitats que fan concurs de teatre faller amb les respectives webs municipals)

- Estudi seriós de xifres d'assistents amb anàlisi de la procedència del públic per observar si a més de fallers, familiars i coneguts ve algú més de fora de l'àmbit estrictament faller. Molt necessari.

- Sorteig d'entrades: realitzar acords amb teatres com el Talia o circuits com el Café Teatre per als assistents al TeatreFaller. I no descomptes ridículs amb Rambleta sinò entrades debades.

- Sistema de fidelització: a l'igual que fan els cinemes, els centres comercials i d'oci crear targetes de fidelització amb obsequis per als més assidus. Així s'intentaria evitar les desbandades de gent d'una obra a altra.


- Creació d'un premi del públic: un guardó que implique a l'audiència, que la mantinga activa.

- Programació a instituts/escoles/universitats: repartir les programacions a instituts, escoles, universitats, universitats populars,...

- Creació d'un Star System: al concurs hi ha gent molt bona, quasi professional. Per què no aprofitar als millors per accions promocionals com teatre de carrer? Per què no aprofitar grups eixits del teatre faller per difondre el concurs als certamens teatrals valencians? Seria una gran oportunitat per arribar més enllà de València en la difusió del concurs.

- Agendes urbanes i revistes digitals culturals: encara no he vist cap edició del concurs a l'AU Agenda de València ni a revistes digitals com Nonada, Verlanga o similars. Eixos cercles atrauen un públic rematadament diferent al faller, un públic jove i renovat, que falta li fa.


- Bona promoció 2.0 a JCF:  incloure els cartells de les obres que les comissions publiquen als seus perfils dins dels canals socials de Junta Central Fallera a diari. Publicitat directa sense passar única i exclusivament per fallas.com. La web de JCF no és el centre de l'univers...

- Convidar personatges famosos i rellevants de la cultura i de la societat valenciana a que assistisquen. Per què no vore al Conseller de Cultura a les butaques? Imagineu trobar-vos a Tonet de L'Alqueria Blanca? Eixa gent arrastra mitjans de comunicació i dóna projecció amb la seua presència.

- Prescriptors digitals: a l'igual que fan les companyies teatrals, convidar a usuaris potents de xarxes socials a les obres i convidar-los a que ajuden amb etiquetes, piulades i fotografies a la difusió del concurs. Dur a igers a Rambleta seria una bona idea. Si es va fer a l'#elecció2016, es pot amb #teatrefaller


- Crear una Escola de Teatre: millorar el nivell dels grups reforçaria molt el prestigi del concurs. No parle de cursets i au, sinò d'una estructura més o menys sòlida en col.laboració amb les escoles teatrals de la ciutat, que hi ha unes quantes.

- Bona fotografia: el teatre és un art que dóna molt de joc al fotògraf. Estaria genial fer una exposició a alguna sala de La Nau, per exemple, amb imatges a l'estil de Schommer i els seus retrats buits. Però clar, per això cal baixar del galliner...

Ahí estan. 15 propostes per millorar un concurs, el de teatre, amb un potencial enorme a tots els nivells. Ara cal saber si algú les arreplegarà. El temps d'excuses ja s'ha acabat. És temps d'obrir el teló.