dimecres, d’abril 27, 2016

Experimentació adormida

Sent decebre a qui espera llegir més del mateix en eixe etern i avorridíssim debat. Si esperaves l'habitual crítica sense arguments sòlids contra les Falles experimentals, t'has enganyat de lloc. Ací no la llegiràs.


Aquest text vol ser una visió crítica amb finalitat constructiva sobre el moment de les conegudes com Falles experimentals i innovadores. Ahí és on realment vol incidir este text, en sí realment es guanyen eixe qualificatiu en l'actualitat.

D'un temps a esta part s'observa cert estancament en el consolidat circuit de l'experimentació fallera. Obres i creadors semblen acomodats en una zona de comfort de la que realment no se sap si volen eixir. A este fet se suma la falta de veus crítiques amb estes obres, ja no des dels sectors que odien este tipus de creació, sinò des dels que les veuen amb bons ulls i són simpatitzants d'este model.


Tot i que hi ha excepcions, la innovació i l'experimentació formal brilla per la quasi total absència. Molts dels conceptes que hui es veuen al carrer no deixen de ser idees ja plantejades en anteriors Falles pels mateixos artistes. La forma no està acompanyant en línies generals al missatge, a la crítica, on si s'experimenta.

Les Falles experimentals estan adquirint vicis de les convencionals, que no clàssiques. Malgrat que estes obres aposten sempre per un missatge alternatiu al model de Falla dominant i per valors que les fan diferents, hui en dia ja es troben cadafals d'estètiques suposadament alternatives amb suro i ferro que no es calfen molt el cap en trobar vies d'experimentació real en este camp.


D'altra banda, el nivell d'exigència sembla haver baixat uns quants graons. No és de rebut que sota arguments peregrins hi haja hagut Falles inacabades enguany. No. L'experimentació requerix un estudi previ, una cerca de solucions abans d'eixir al carrer, però cal ser resolutius per terminar com toca el 16 de Març a primera hora del matí.

És paradoxal que esta situació es done quan les Falles experimentals estan obtenint premis de secció junt a la resta de propostes. Sembla com si s'estiguera produint un mimetisme amb les convencionals i estiguen adoptant algunes dinàmiques que desvirtuen el factor diferencial que tenien. Fins i tot, el jurat del concurs d'innovadores demanava major quantitat de premis, igual que el model del món faller que dóna una quantitat exagerada de palets.



En cap moment, s'ha de prendre açò com una crida a la separació de les Falles experimentals del concurs general. En absolut. Eixe és un debat hipòcrita quan hi ha comissions que aposten per desvirtuar la Falla presentant totes i cadascuna de les escenes a concursos de tot tipus per embutxacar-se diners.

En definitiva, la innovació i experimentació a l'escena artística fallera ha de despertar i explorar nous camins material i formalment. La letàrgia en la que viuen pot conduir al panorama més avantguardista de les Falles a ser una part més de la festa sense aportar res nou. És un perill que cal evitar.