dimecres, de maig 25, 2016

Un concurs a reviscolar

Com aficionat a la fotografia sempre m'ha agradat molt la dita popular "una imatge val més que mil paraules". Com a enginyer de formació (i professió) sempre he pensat que es podria adaptar: I és que una xifra (o estadística) val més que mil paraules.


De boca de les màximes autoritats de Junta Central Fallera, amb Pere Fuset al front, hem pogut escoltar que el concurs de teatre en valencià del Cap i Casal ha crescut en nombre d'assistents en 2015. Les xifres des de totes les fonts apunten en la direcció contrària.

Des que el concurs arribà a La Rambleta no ha fet més que perdre espectadors. La caiguda d'audiència se situa quasi en 4000 persones en 4 anys. Quin és el problema? Què està passant per què l'emblema cultural de la festa fallera de València i voltants es dessagne any rere any? Una anàlisi crítica evitant tòpics i mantres seria prou útil.

Font: Junta Central Fallera

Les xifres d'assistència globals queden molt bé de cara a la galeria. Un certamen teatral amb vora 70 representacions i més de 10.000 assistents són molt atractius per al titolar del polític de torn, però si anem més enllà i mirem més detingudament, les dades són preocupants.

En 2015 l'ocupació de la sala principal del centre cultural de Sant Marcel.lí es va quedar en un escàs 32,3% de mitjana. La categoria llarga va ser el sostre amb un 46,92% i la curta B va suposar el terra amb un 23,59%. Números que haurien de fer reflexionar abans de llançar-se a proclames triomfalistes.


Entrant en altres estadístiques preocupants, l'estrela del concurs, la llarga, on es presenten a priori les millors obres i els grups teatrals més potents, mostra una audiència sorprenent. Només dos representacions han aconseguit plenar més del 50% de l'aforament. 

Quins són els motius d'aquest panorama? Podríem apuntar en molts sentits: manca de promoció, propostes repetitives d'any en any, contraprogramació de Junta Central Fallera amb playbacks, manca d'interés per part del món faller,... Les causes són diverses i és evident que s'ha fet més bé poc per redressar un concurs que està baixant sencers a marxes forçades.


Afortunadament, per baix de les paraules grandiloquents, i generalment buides dels gestors de la ciutat i de JCF, els equips de la vicepresidència de Cultura estan treballant per posar remei a estos i altres problemes del concurs. Només el fet d'enviar una enquesta a totes les comissions per conèixer l'opinió de la base ja és tota una declaració d'intencions en positiu.

Caldrà, ara que estem encara a temps, girar el timó del vaixell del certamen teatral cap a nous rumbs per evitar que s'afone. Comencem per una anàlisi seriosa de la situació dels clivells i reparem els forats amb propostes que ja estan sobre la taula des de fa uns mesos. El concurs de teatre ben bé s'ho mereix.

dimecres, de maig 11, 2016

Per un Museu de Maquetes

Quina llàstima vore grans Falles agafant pols als tallers. Eixes obres que van marcar una època, una generació, que són Història en majúscula de les Falles trocejades, foradades per ratolins famolencs i en condicions més pròpies d'un contenidor de fem que d'obres d'art dignes.


Visitar un taller genera il.lusions, però també tristesa. Els prestatges dels obradors acumulen moltes de les maquetes que han eixit de les mans dels seus propietaris. Emmagatzemades per carinyo, per ser reaprofitades o per altres motius sembla estrany no trobar-se amb versions reduïdes dels cadafals als taller. Ara bé, és aquest el millor lloc possible on guardar-les?

Les condicions dels espais de treball dels artistes fallers no afavorixen la bona conservació de la maqueta de Falla. Els artistes prou fan guardant-les, com és lògic. La ubicació idònia seria, evidentment, un museu, però no un museu qualsevol, un museu de maquetes.


La creació d'un museu específic de maquetes de Falla representaria una bona oportunitat per rescatar aquestes creacions que tenen un valor molt important en una festa en què el foc acaba inevitablement amb la seua principal atracció. Donada la situació econòmica actual, hi ha una solució més assequible.

Els museus fallers existents podrien habilitar espais per incloure la maqueta de Falla com a element de primer nivell. Tot i que ja hi ha alguns que incorporen aquests treballs (a destacar l'adquisió del "Rapte d'Europa" de Pepe Martínez Mollà a Xàtiva) la presència de la maqueta no és rellevant i no es presenta en les millors condicions per al visitant.


La fotografia és clau per la memòria visual de la Falla, però la maqueta a més pot aportar context i volum, fet que explica molt de com es plantejaven les Falles en una determinada època, la seua estructura i la composició.

A més, la incorporació de la maqueta als museus podria fer-se també de manera virtual. Seria genial escanejar-les en 3D i presentar-les en pantalles als espais expositius en visites virtuals als emplaçaments on varen plantar-se. El pas següent seria dotar als museus d'ulleres de realitat virtual que donaren la possibilitat de "passejar" pels carrers mentre rodem la Falla, bo, el seu model virtual.


Les possibilitats que dóna la maqueta són molt grans si es té voluntat. Ara que sembla que es vol posar en valor el patrimoni més important de la festa, la Falla, sembla un bon moment per reivindicar la importància de les maquetes en aquest context. I és que malgrat la seua reduïda grandària, són grans obres d'art.