Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fallas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fallas. Mostrar tots els missatges

dimecres, d’abril 27, 2016

Experimentació adormida

Sent decebre a qui espera llegir més del mateix en eixe etern i avorridíssim debat. Si esperaves l'habitual crítica sense arguments sòlids contra les Falles experimentals, t'has enganyat de lloc. Ací no la llegiràs.


Aquest text vol ser una visió crítica amb finalitat constructiva sobre el moment de les conegudes com Falles experimentals i innovadores. Ahí és on realment vol incidir este text, en sí realment es guanyen eixe qualificatiu en l'actualitat.

D'un temps a esta part s'observa cert estancament en el consolidat circuit de l'experimentació fallera. Obres i creadors semblen acomodats en una zona de comfort de la que realment no se sap si volen eixir. A este fet se suma la falta de veus crítiques amb estes obres, ja no des dels sectors que odien este tipus de creació, sinò des dels que les veuen amb bons ulls i són simpatitzants d'este model.


Tot i que hi ha excepcions, la innovació i l'experimentació formal brilla per la quasi total absència. Molts dels conceptes que hui es veuen al carrer no deixen de ser idees ja plantejades en anteriors Falles pels mateixos artistes. La forma no està acompanyant en línies generals al missatge, a la crítica, on si s'experimenta.

Les Falles experimentals estan adquirint vicis de les convencionals, que no clàssiques. Malgrat que estes obres aposten sempre per un missatge alternatiu al model de Falla dominant i per valors que les fan diferents, hui en dia ja es troben cadafals d'estètiques suposadament alternatives amb suro i ferro que no es calfen molt el cap en trobar vies d'experimentació real en este camp.


D'altra banda, el nivell d'exigència sembla haver baixat uns quants graons. No és de rebut que sota arguments peregrins hi haja hagut Falles inacabades enguany. No. L'experimentació requerix un estudi previ, una cerca de solucions abans d'eixir al carrer, però cal ser resolutius per terminar com toca el 16 de Març a primera hora del matí.

És paradoxal que esta situació es done quan les Falles experimentals estan obtenint premis de secció junt a la resta de propostes. Sembla com si s'estiguera produint un mimetisme amb les convencionals i estiguen adoptant algunes dinàmiques que desvirtuen el factor diferencial que tenien. Fins i tot, el jurat del concurs d'innovadores demanava major quantitat de premis, igual que el model del món faller que dóna una quantitat exagerada de palets.



En cap moment, s'ha de prendre açò com una crida a la separació de les Falles experimentals del concurs general. En absolut. Eixe és un debat hipòcrita quan hi ha comissions que aposten per desvirtuar la Falla presentant totes i cadascuna de les escenes a concursos de tot tipus per embutxacar-se diners.

En definitiva, la innovació i experimentació a l'escena artística fallera ha de despertar i explorar nous camins material i formalment. La letàrgia en la que viuen pot conduir al panorama més avantguardista de les Falles a ser una part més de la festa sense aportar res nou. És un perill que cal evitar.



dijous, de gener 07, 2016

Per una Exposició del Ninot digital (i transparent)

L'Exposició del Ninot és una de les fites més populars al calendari festiu de València. Una mostra que combina l'expressió més genuïna, el ninot, amb la possibilitat de triar l'indultat. Ara bé, sembla ancorada en el temps en un model que no evoluciona.


Més enllà de la digitalització de la votació, els avanços de la societat de la informació no han arribat a l'exhibició d'art popular. En un moment on les xarxes socials i la tecnologia marquen el nostre dia a dia sembla lògic reflexionar i proposar mesures per actualitzar la mostra temporal de ninots.

Els museus més prestigiosos arreu del món han incorporat els codis QR a les seues gal.leries. Estos elements afegixen informació extra sobre l'obra exposada: dades biogràfiques de l'autor, realitat augmentada, anècdotes... i a l'Exposició del Ninot? Cada peça podria mostrar informació del lema de la Falla, l'esbos de la mateixa, la ubicació exacta, els comptes en xarxes socials d'artista i comissió... 


El codi QR està bé, però es podria donar un pas més enllà creant una app específica que contextualitzara el que el públic (presumiblement amb un perfil diferent a l'habitual) pot vore amb els seus propis ulls. Explicació de la història, ninots indultats anteriors, videos on l'artista explicara el motiu de dur eixe ninot, etc.

Una bateria de propostes no podria deixar al marge les xarxes socials. Una campanya 2.0 ben organitzada des de la inauguració fins al descobriment de l'indult és fonamental. Junta Central Fallera hauria de fer seua l'etiqueta #ExpoNinot16 i fer-la visible en cartelleria i material promocional tant físic com digital. 

Fins i tot es podria promoure una votació paralel.la en xarxes socials per generar interés i expectació. Seria curiós comparar els resultats del sufragi presencial front al virtual.

I transparent


Al voltant de la mostra hi ha hagut molt obscuritantisme estos anys. Moltes llegendes urbanes planejaven (i planegen) al món faller entorn a l'organització de la mateixa. Des de l'anterior cúpula de Junta Central Fallera no s'ha fet per aclarir i posar llum, més bé al contrari.


Probablement a alguns dels assumptes que no estaven clars se'ls haurà donat resposta, però resulta complicat trobar cap declaració pública en premsa o article on es detalle allò que hauria de ser fàcil de conèixer per la ciutadania, és a dir, aplicar transparència, ara que el concepte està en boca de tots.

Temps de deixar tant les velles com les noves preguntes negre sobre blanc a vore si hi ha sort i els actuals rectors de la festa fan el seu treball i lleven foscor a l'Exposició del Ninot (fins al moment en este tema no han donat ni un pas). Allà van.


Per la cessió dels ninots hi ha un conveni entre Junta Central Fallera i l'entitat gremial? Es paga al Gremi d'Artistes Fallers?  Quina quantitat? En cas afirmatiu, els artistes no agremiats també cobren o no és el cas? Si no cobren estos últims, per què no ho fan? 

De l'anterior ubicació, com es finançava la mostra els anys en què ha estat a l'esplanada de Nuevo Centro? L'entitat comercial pagava a Junta Central Fallera? El centre comercial cedia l'espai debades a Junta Central Fallera? L'envetlat corria a càrrec de qui? 


De la nova ubicació, a priori ideal, quin és el cost complet de llogar la sala? Quin és el tipus de conveni? Per què no es fa públic eixe conveni? Per què s'ha pujat el preu de les entrades? Per quants anys s'han signat? En este nou emplaçament, els artistes fallers continuaran cobrant (si ho feien abans)? S'ha signat algun acord de promoció i publicitat de l'exposició amb la Ciutat de les Arts i les Ciències?

Com es pot observar hi ha molt que a estes altures ja s'hauria de saber, de l'anterior gestió i de l'actual. Segur que hi haurà moltes més qüestions, les quals haurien de ser formulades per part del món faller de València en general i dels presidents de comissions en particular. 

És el moment de rebre respostes. Estem esperant.

dimecres, de maig 13, 2015

El canvi ja és realitat

D'un temps a esta part aquella festa monolítica, passiva i rància està deixant de ser-ho. El mur impenetrable que la mantenia fosca i gens accessible cada dia presenta més clivells per on entra l'aire i la llum. Una llum cegadora per als "guardians" que la volien tancada, acallada i sense moviments que pogueren acabar amb les seues poltrones.


Les Falles estan immerses en un procés de canvi, un canvi lent per alguns, difícil d'observar per altres, però imparable per al conjunt del col.lectiu. No cal ser un gran analista per detectar que ja no tot és com era, que hi ha una necessitat de mostrar una altra festa que ja és present, una festa que, com la societat, avança per més que molts la desitgen aturar en el temps.

Eixe canvi no es produeix de manera espontània, ni molt menys. Hi ha factors que estan contribuint de manera decisiva i que han aparegut als diferents àmbits de la festa començant per l'eix de la mateixa, la Falla, passant per les noves maneres de viure les Falles i arribant als nous actors que la fan possible, les noves generacions de falleres i fallers.


El canvi generacional al món faller ja està en marxa. Una nova onada de joves estan entrant als casals i estan menejant les sòlides i arcaiques estructures de les comissions. La joventut fallera està introduint-se de manera significativa no només com a base passiva, sinò també en la gestió, trobant actualment una quantitat significativa de presidències per baix dels 30 anys i en les activitats culturals, principalment, al concurs de teatre en valencià on la pedrera de nous valors és nombrosa.

Hi ha mil formes de viure la festa. Hui en dia es pot participar de les Falles de mil maneres possibles. L'aparició de col.lectius consolidats fora de l'oficialitat com les Falles Populars ha tingut un efecte positiu en la recuperació d'un espai sociològic per a la festa. També aquells que viuen la Falla de manera apassionada sense ser fallers han aportat una nova visió acceptada hui al si del món faller.


El progressisme ja participa de les Falles. Els sectors progressistes que una vegada donaren l'esquena hui s'han adonat de la importància de la festa gran del Cap i Casal i s'integren a l'activitat fallera participant dels debats més candents i reflexionant per millorar-la. Ja no passen vergonya i es mostren orgullosos de dir que són fallers. Per fi.

La Falla és més plural que mai. L'aparició d'un circuit més o menys estable d'obres amb estètiques diferents més enllà de la convencional ha fet que el públic que fugia i renegava del centre de la festa s'haja interessat de nou i el veja amb bona cara. Les Falles innovadores i experimentals encara que minoria han obert un espai on professionals no lligats estrictament a l'art faller han posat la seua mirada aportant valor.


Estos i altres factors mostren que les Falles han iniciat una nova etapa en la seua història. Una etapa on les regles més fermes són qüestionades, on les formes de participació són plurals, on l'art faller explora nous camins, on el faller jove té un paper clau. Una etapa apassionant que demostra que el canvi ja és realitat.



dimarts, d’abril 07, 2015

Al rescat dels Community Manager de Falles

L'aparició de les xarxes socials ha revolucionat la societat i, com part d'ella, també les Falles. Les noves maneres de comunicar han donat un gir copernicà al panorama informatiu de la festa. Però també han generat noves situacions per a les comissions, les quals no han estat formades ni preparades per aquest canvi tan radical.


A partir d'este plantejament i després del naixement d'una incipient comunitat digital fallera preocupada per la bona utilització de les noves eines comunicatives, es fa necessari la creació d'un document o guia on respondre les preguntes més freqüents i donar unes línies de treball al Community Manager de Falles per facilitar la seua tasca. 

Aquest espai té per finalitat cobrir eixa demanda per part del col.lectiu digital faller que, malgrat haver molt publicat sobre el tema, no troba res específic per als problemes particulars de les Falles als Social Media

L'article pretén ser dinàmic i anar creixent amb el temps amb les aportacions externes i la meua experiència en aquest món faller digital. Espere que vos puga ser d'utilitat!

Guia del Community Manager de Falles

dimecres, d’abril 01, 2015

Benvingut a les Falles

Hipster, modernet, 'progre', nouvingut a la festa... tu que enguany no t'has pirat a esquiar, que has rodat una Falla per primera vegada en la teua vida, experimental, això sí, que sempre has renegat de la festa i ara penses que és la hòstia en vinagre, 'cool' al teu llenguatge. A tu, benvingut a les Falles



Disculpa'm el to entre sarcàstic i irònic. No és res personal. M'encanta vore a gent que vol incorporar-se al món faller, que vol participar, que vol involucrar-se... de fet són molts anys els que estem molta gent i un servidor en eixa tasca. Però hi ha maneres i maneres d'entrar a les Falles.

Probablement este text ja no tindrà interés per a tu,  una vegada cremades ja no mola parlar de Falles. Les oblides i només et recordes d'elles allà per principis de Març o com molt prompte meitat de Febrer. Les Falles ja no són Trending Topic al teu TimeLine?



Si m'enganye i encara mantens les ganes de participar, la motivació per canviar les Falles, per treballar per unes altres Falles, has de començar per no cometre els errors de sempre. Eixos errors  en què any rere any caus sense adonar-te. 

Intenta baixar de les altures, prova a no mirar per damunt del muscle, deixa el paternalisme i el menyspreu al portal de ta casa i disposa't amb humiltat a descobrir la festa i el seu actor principal: el faller. Sí, el faller. Eixe ser analfabet, incult i poc menys que un terrorista pirotècnic del qual has fugit durant anys i anys.


És més, et convide a entrar al seu clot, això que s'anomena casal faller, eixe emplaçament del dimoni on només es reuneixen apropòsit per fer soroll i no deixar-te dormir, on tramen com fotre't durant quatre dies amb la pitjor de les melodies que en ta vida posaries al teu mp3.

Però abans d'entrar al casal i parlar amb el faller, intenta conèixer la festa, intenta no donar lliçons des del més gran dels desconeixements, intenta no dir ximpleries que et posen en evidència o en ridícul i que mai faran que els protagonistes de la festa et vegen amb bons ulls.


Està molt bé parlar de Falles sota una Falla, però l'errada de llibre és fer-ho un 15 de Març quan el faller que ha de debatre i participar està replegant el ninot o gaudint de la festa després de tot un any de treball. Sí, amic, després de tot un any de treball. Les Falles no són ni una setmana ni quinze dies, a vore si t'entra en el meló...

Les Falles no són perfectes. Clar que poden millorar. Però el món faller no és de pedra ni monolític. Hi ha un fum de sensibilitats. Hi ha molta gent que des de dins vol canviar la festa. Gent que és invisible per a tu, que només has anat a Nou Campanar a vore "Ekklesia". Gent que aposta per la cultura, pel diàleg amb el veïnat, per la participació i per una festa inclusiva. Sabies de la seua existència?


Per què en lloc d'anar a la plaça de bous a vore una correguda i dir "Les Falles són els bous" no vas als barris a descobrir la festa real? Per què en lloc d'escriure bajanades al diari digital de moda no valores la tasca que molts estan fent? Per què sentes càtedra quan no saps realment d'història de les Falles ni t'has interessat en investigar-la mínimament? Reflexiona. Tens molta autocrítica a fer.

Sé que et vaig a semblar un desagradable, un antipàtic, que ara ja no et cauré tan bé com quan em recomanaves a Twitter com a referent de les Falles. Ho sé. Tranquil. Sé que és dur el que t'estic dient. Ho tinc assumit. Però és necessari que almenys dediques dos minuts a analitzar el que has fet mal, perquè no ho has fet només tu, sinò molts. I hui les Falles són el que són també per culpa d'això.


Si has arribat a este punt, si continues amb les ganes intactes per entrar al món faller de la manera que tu tries ja siga apuntant-te a una comissió, com a col.laborador o com a simple ciutadà que creu en que unes altres Falles són possibles, recorda que sempre seràs ben rebut. 

Passa. Les portes estan obertes per a tu. Les Falles t'esperen.


dilluns, de maig 19, 2014

Els extrems es toquen

Per una part de la societat valenciana, aquella que renega de les Falles, només existeixen dues comissions: Arrancapins i Na Jordana. Fins i tot hi ha puristes que descarten l'associació cultural del barri del Carme per allò de plantar a especial i rendir-se a interessos comercials, que això ho ha escoltat un servidor.


La ignorància és atrevidíssima. Descaradament atrevida. Afirmar que en més de 380 col.lectius només hi ha dos que són els bons, els únics que fan cultura, els únics que defensen el  valencià... és tan estúpid com que un asturià diga que tots els valencians som corruptes i votem al Partit Popular. Intentarem obrir ulls i ments.

Coneixeu allò de que els extrems es toquen? A les Falles es prou freqüent. Analitzant les característiques d'Arrancapins trobem una altra comissió molt similar i a la vegada molt distinta, un grup faller amb inifinitat de coincidències i diferències amb l'única Falla fora de concurs, es tracta de Càdis-Retor Femenia-Puerto Rico, la més coneguda com Noscarmientas.


Sembla paradoxal, però així és. Arrancapins i Noscarmientas tenen molt en comú: les dos aposten per la cultura dedicidament; la primera amb el seu cicle "Música entre amics" i la segona amb un grup teatral consolidat i experimentat. I sí, les dos ho fan en valencià. 

De més enllà de Ferran El Catòlic fins al cor de Russafa comparteixen la visió del centre de la festa. Les dues associacions culturals apostaren ja fa anys per fer-se ells la seua pròpia Falla. Els casals d'ambdues es plenen de pintura, fusta i grans dosis de sàtira que en Març s'encarreguen de plantar igual, sí, al tomb.


I direu: on estan els extrems? Furgant un poc en la procedència dels membres d'Arrancapins i Noscarmientas trobem elements diametralment oposats. Ningú se sorprendrà al llegir que la primera és cau habitual de l'esquerra i del nacionalisme valencià, encara que no sempre ha sigut així. 

La comissió de Russafa, per contra, compta amb un destacat membre de la dreta a les seues files. La figura visible i president de Noscarmientas, Jaume Bronchud, és l'actual president del PP de Mislata. Altra història és que, molt encertadament, mai en l'exercici del seu càrrec faller difícilment se li ha trobat fent ostentació ni declaració pública de la seua condició o ideologia.


M'atreviria a dir, i segur que algú es tirarà les mans al cap, que la comissió liderada per Bronchud és probablement més plural ideològicament que la històrica representant del progressisme faller. A la taula de Noscarmientas seu un ample ventall de sensibilitats, amb destacats militants de Compromís entre altres. Difícil encaixar la presència de simpatitzants de la dreta a la d'Arrancapins, sincerament.

Amb tot açò el que es demostra és la pluralitat de la festa de les Falles és una realitat més enllà de tòpics rancis provinents de sectors rancis de l'esquerra nacionalista, o no tant nacionalista. Viure ancorats en prejudicis i no voler descobrir que les Falles de hui en dia van més enllà del conservadurisme és una errada majúscula. A la transició ja es va cometre i hi ha alguns que volen tornar a caure en la mateixa. 

És moment d'obrir ulls i ments i apropar-se a la festa fallera del segle XXI, no la dels anys 70, que d'això ja han passat més de 40 anys.












divendres, d’abril 27, 2012

Reinventar una plaça

Quan en la vida ens estanquem, de vegades, cal parar-se, mirar on estem, reflexionar... preguntar-se qui som, qui hem sigut i qui volem ser. Qüestionar-se perquè hem arribat a una situació determinada i què necessitem per canviar-la és un exercici d'allò més saludable.


Si estem estancats és molt recomanable canviar de camí, canviar en general, trencar amb el passat (que no oblidar-lo ni deixar de respectar-lo), reinventar-se... En la vida molt sovint és necessari. En les Falles també.

Hi ha places que, per la seua història i trajectòria, sembla que duguen un sac ple de pedres a l'esquena que els impossibilitara avançar. Si a més li sumem una economia en plena crisi i una manca de recursos preocupant, arriba un punt on l'estancament es converteix en un perillós retrocés. 




La guinda de la negativitat es posa al pastís quan, en nom del recurrent argument "és que això ha de ser com tota la vida", es bloqueja qualsevol possibilitat d'avançar en una línia diferent.

En una època en què l'aposta econòmica s'està demostrant inviable per a moltes comissions cal arriscar amb projectes sorprenents, enginyosos, innovadors... projectes que giren la mirada de la gent cap a la teua plaça, projectes en definitiva que ajuden a recuperar el centre d'atenció perdut.


Tot açò és aplicable a moltes places, però hui hi ha una que ho necessita més que les altres. Una Plaça històrica que en un passat no molt llunyà va assaborir les mels del pòdium. Una Plaça que ha tingut a les més grans figures de l'art faller en la seua història. Eixa Plaça és la Plaça de la Mercè.

La Mercè ha perdut eixa força que fa uns anys tenia, ha perdut eixe poder d'atracció, ha perdut eixa categoria de "visita obligada" per una posició secundària en la festa i també en la secció especial. Per tot això, La Mercè necessita recuperar urgentment el seu emblemàtic emplaçament amb una Falla que redirigisca totes les mirades de nou al cor de València.


Altres places ja han prés nota i han emprès un nou rumb. L'Antiga de Campanar ha sabut refer-se i aprofitar l'explosió de Vicent Martínez per atreure de nou l'atenció de la secció especial. Falles arriscades en tots els aspectes han fet que cap Malalt de Falles puga passar per alt les obres dels de Campanar.

Els membres de La Mercè tenen en el model de Falla mencionat (parle de Falla i remarque Falla)  un espill on mirar-se per començar eixe nou camí que molts demanen. Aquesta nova etapa no passa obligatòriament per ser d'especial. Més bé passa per ser Especials. 

La Mercè necessita reinventar una Plaça. La seua Plaça.
Missatges més antics Pàgina d'inici