Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris falles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris falles. Mostrar tots els missatges

dimecres, de maig 25, 2016

Un concurs a reviscolar

Com aficionat a la fotografia sempre m'ha agradat molt la dita popular "una imatge val més que mil paraules". Com a enginyer de formació (i professió) sempre he pensat que es podria adaptar: I és que una xifra (o estadística) val més que mil paraules.


De boca de les màximes autoritats de Junta Central Fallera, amb Pere Fuset al front, hem pogut escoltar que el concurs de teatre en valencià del Cap i Casal ha crescut en nombre d'assistents en 2015. Les xifres des de totes les fonts apunten en la direcció contrària.

Des que el concurs arribà a La Rambleta no ha fet més que perdre espectadors. La caiguda d'audiència se situa quasi en 4000 persones en 4 anys. Quin és el problema? Què està passant per què l'emblema cultural de la festa fallera de València i voltants es dessagne any rere any? Una anàlisi crítica evitant tòpics i mantres seria prou útil.

Font: Junta Central Fallera

Les xifres d'assistència globals queden molt bé de cara a la galeria. Un certamen teatral amb vora 70 representacions i més de 10.000 assistents són molt atractius per al titolar del polític de torn, però si anem més enllà i mirem més detingudament, les dades són preocupants.

En 2015 l'ocupació de la sala principal del centre cultural de Sant Marcel.lí es va quedar en un escàs 32,3% de mitjana. La categoria llarga va ser el sostre amb un 46,92% i la curta B va suposar el terra amb un 23,59%. Números que haurien de fer reflexionar abans de llançar-se a proclames triomfalistes.


Entrant en altres estadístiques preocupants, l'estrela del concurs, la llarga, on es presenten a priori les millors obres i els grups teatrals més potents, mostra una audiència sorprenent. Només dos representacions han aconseguit plenar més del 50% de l'aforament. 

Quins són els motius d'aquest panorama? Podríem apuntar en molts sentits: manca de promoció, propostes repetitives d'any en any, contraprogramació de Junta Central Fallera amb playbacks, manca d'interés per part del món faller,... Les causes són diverses i és evident que s'ha fet més bé poc per redressar un concurs que està baixant sencers a marxes forçades.


Afortunadament, per baix de les paraules grandiloquents, i generalment buides dels gestors de la ciutat i de JCF, els equips de la vicepresidència de Cultura estan treballant per posar remei a estos i altres problemes del concurs. Només el fet d'enviar una enquesta a totes les comissions per conèixer l'opinió de la base ja és tota una declaració d'intencions en positiu.

Caldrà, ara que estem encara a temps, girar el timó del vaixell del certamen teatral cap a nous rumbs per evitar que s'afone. Comencem per una anàlisi seriosa de la situació dels clivells i reparem els forats amb propostes que ja estan sobre la taula des de fa uns mesos. El concurs de teatre ben bé s'ho mereix.

dimecres, de maig 11, 2016

Per un Museu de Maquetes

Quina llàstima vore grans Falles agafant pols als tallers. Eixes obres que van marcar una època, una generació, que són Història en majúscula de les Falles trocejades, foradades per ratolins famolencs i en condicions més pròpies d'un contenidor de fem que d'obres d'art dignes.


Visitar un taller genera il.lusions, però també tristesa. Els prestatges dels obradors acumulen moltes de les maquetes que han eixit de les mans dels seus propietaris. Emmagatzemades per carinyo, per ser reaprofitades o per altres motius sembla estrany no trobar-se amb versions reduïdes dels cadafals als taller. Ara bé, és aquest el millor lloc possible on guardar-les?

Les condicions dels espais de treball dels artistes fallers no afavorixen la bona conservació de la maqueta de Falla. Els artistes prou fan guardant-les, com és lògic. La ubicació idònia seria, evidentment, un museu, però no un museu qualsevol, un museu de maquetes.


La creació d'un museu específic de maquetes de Falla representaria una bona oportunitat per rescatar aquestes creacions que tenen un valor molt important en una festa en què el foc acaba inevitablement amb la seua principal atracció. Donada la situació econòmica actual, hi ha una solució més assequible.

Els museus fallers existents podrien habilitar espais per incloure la maqueta de Falla com a element de primer nivell. Tot i que ja hi ha alguns que incorporen aquests treballs (a destacar l'adquisió del "Rapte d'Europa" de Pepe Martínez Mollà a Xàtiva) la presència de la maqueta no és rellevant i no es presenta en les millors condicions per al visitant.


La fotografia és clau per la memòria visual de la Falla, però la maqueta a més pot aportar context i volum, fet que explica molt de com es plantejaven les Falles en una determinada època, la seua estructura i la composició.

A més, la incorporació de la maqueta als museus podria fer-se també de manera virtual. Seria genial escanejar-les en 3D i presentar-les en pantalles als espais expositius en visites virtuals als emplaçaments on varen plantar-se. El pas següent seria dotar als museus d'ulleres de realitat virtual que donaren la possibilitat de "passejar" pels carrers mentre rodem la Falla, bo, el seu model virtual.


Les possibilitats que dóna la maqueta són molt grans si es té voluntat. Ara que sembla que es vol posar en valor el patrimoni més important de la festa, la Falla, sembla un bon moment per reivindicar la importància de les maquetes en aquest context. I és que malgrat la seua reduïda grandària, són grans obres d'art.



dimecres, d’abril 27, 2016

Experimentació adormida

Sent decebre a qui espera llegir més del mateix en eixe etern i avorridíssim debat. Si esperaves l'habitual crítica sense arguments sòlids contra les Falles experimentals, t'has enganyat de lloc. Ací no la llegiràs.


Aquest text vol ser una visió crítica amb finalitat constructiva sobre el moment de les conegudes com Falles experimentals i innovadores. Ahí és on realment vol incidir este text, en sí realment es guanyen eixe qualificatiu en l'actualitat.

D'un temps a esta part s'observa cert estancament en el consolidat circuit de l'experimentació fallera. Obres i creadors semblen acomodats en una zona de comfort de la que realment no se sap si volen eixir. A este fet se suma la falta de veus crítiques amb estes obres, ja no des dels sectors que odien este tipus de creació, sinò des dels que les veuen amb bons ulls i són simpatitzants d'este model.


Tot i que hi ha excepcions, la innovació i l'experimentació formal brilla per la quasi total absència. Molts dels conceptes que hui es veuen al carrer no deixen de ser idees ja plantejades en anteriors Falles pels mateixos artistes. La forma no està acompanyant en línies generals al missatge, a la crítica, on si s'experimenta.

Les Falles experimentals estan adquirint vicis de les convencionals, que no clàssiques. Malgrat que estes obres aposten sempre per un missatge alternatiu al model de Falla dominant i per valors que les fan diferents, hui en dia ja es troben cadafals d'estètiques suposadament alternatives amb suro i ferro que no es calfen molt el cap en trobar vies d'experimentació real en este camp.


D'altra banda, el nivell d'exigència sembla haver baixat uns quants graons. No és de rebut que sota arguments peregrins hi haja hagut Falles inacabades enguany. No. L'experimentació requerix un estudi previ, una cerca de solucions abans d'eixir al carrer, però cal ser resolutius per terminar com toca el 16 de Març a primera hora del matí.

És paradoxal que esta situació es done quan les Falles experimentals estan obtenint premis de secció junt a la resta de propostes. Sembla com si s'estiguera produint un mimetisme amb les convencionals i estiguen adoptant algunes dinàmiques que desvirtuen el factor diferencial que tenien. Fins i tot, el jurat del concurs d'innovadores demanava major quantitat de premis, igual que el model del món faller que dóna una quantitat exagerada de palets.



En cap moment, s'ha de prendre açò com una crida a la separació de les Falles experimentals del concurs general. En absolut. Eixe és un debat hipòcrita quan hi ha comissions que aposten per desvirtuar la Falla presentant totes i cadascuna de les escenes a concursos de tot tipus per embutxacar-se diners.

En definitiva, la innovació i experimentació a l'escena artística fallera ha de despertar i explorar nous camins material i formalment. La letàrgia en la que viuen pot conduir al panorama més avantguardista de les Falles a ser una part més de la festa sense aportar res nou. És un perill que cal evitar.



dimarts, de febrer 23, 2016

10 anys de Malalt de Falles

Qui li anava a dir a aquell estudiant d'Enginyeria Informàtica ara fa 10 anys que un blog li anava a donar tant. Difícil imaginar on arribaria 10 anys després en aquest complex món de les Falles. Difícil? Quasi impossible.



Malalt de Falles” naix amb tres pilars fonamentals que s'han mantingut fins al moment en què llegiu este article: crear un espai d'opinió, que fóra en valencià i que parlara de les Falles des d'un punt de vista diferent al tòpic. Al 2006 hi havia un buit a plenar amb eixes característiques i allà que em vaig llançar.

Gràcies al blog i als fòrums digitals fallers vaig conèixer a molta gent que li agradava el mateix que a mi i que, a més, ho vivia amb passió. Recorde ingenu quan de nano pensava que no hi havia ningú que li poguera entusiasmar tant les Falles. Beneïda infantesa...



Els inicis de Malalt de Falles van centrar-se en articles al blog amb curiositats, cròniques, rutes falleres al detall... però els temps han canviat i de texts llargs es va donar l'evolució lògica a les xarxes socials, on la immediatesa prenia protagonisme.

A Twitter, Facebook, YouTube... i moltes plataformes socials més Malalt de Falles estava present creant comunitat i potenciant la presència de les comissions al #TwitterFaller o llançant propostes pioneres com la retransmissió de la recepció dels ninots, la plantà o Trending Topics fallers que fins i tot han arribat a la premsa en paper com el cas del #FallesAreComing


Molts es pregunten si Malalt de Falles està gestionat per moltes persones. La realitat és ben diferent. Darrere només està qui signa estes paraules encara que resulte difícil assumir-ho tenint en compte l'aparent omnipresència en tots llocs. I és que més d'un dia la ruta d'actes m'ha dut a més de 6 casals en menys de dos hores... Amb els anys ja em prenc les coses amb més calma, com és normal.

La repercussió ha anat molt més enllà. Gràcies a aquell humil espai que ara fa 10 anys he pogut participar en programes de ràdio, mitjà al qual li tinc molt de carinyo, publicar fotografies en diaris i fins i tot escriure al Turista Fallero, que ve a ser com passar a la història de la festa.


Tot de color de rosa no ha estat, però hi ha taaaaant positiu amb que quedar-se... Viure des de dins una frenètica i inoblidable nit de plantà 2009 a la Plaça del Pilar on Jose Lafarga va acabar pels pèls una Òpera que ja forma part de l'imaginari col.lectiu faller. Conèixer a Ortifus i poder formar part del seu equip de treball a “Tirant Lo Banc” per Na Jordana 2014. Saludar en persona al gran Pepet mentre treballava en un dels seus habituals desafiaments a la gravetat... Mil experiències que algun dia espere que plenen un llibre. I totes grandioses.

I del que probablement més content estic és que com bon Malalt de Falles també vaig acabar en flames gràcies a l'artista Toni Fornes qui va tindre a bé cremar-me com a ninot.


10 anys han merecut la pena. Aniré a per altres 10 més reinventant, experimentant i estant fidel a l'esperit d'aquell estudiant ara ja enginyer apassionat per la festa fallera, d'aquell Malalt de Falles.

dijous, de gener 07, 2016

Per una Exposició del Ninot digital (i transparent)

L'Exposició del Ninot és una de les fites més populars al calendari festiu de València. Una mostra que combina l'expressió més genuïna, el ninot, amb la possibilitat de triar l'indultat. Ara bé, sembla ancorada en el temps en un model que no evoluciona.


Més enllà de la digitalització de la votació, els avanços de la societat de la informació no han arribat a l'exhibició d'art popular. En un moment on les xarxes socials i la tecnologia marquen el nostre dia a dia sembla lògic reflexionar i proposar mesures per actualitzar la mostra temporal de ninots.

Els museus més prestigiosos arreu del món han incorporat els codis QR a les seues gal.leries. Estos elements afegixen informació extra sobre l'obra exposada: dades biogràfiques de l'autor, realitat augmentada, anècdotes... i a l'Exposició del Ninot? Cada peça podria mostrar informació del lema de la Falla, l'esbos de la mateixa, la ubicació exacta, els comptes en xarxes socials d'artista i comissió... 


El codi QR està bé, però es podria donar un pas més enllà creant una app específica que contextualitzara el que el públic (presumiblement amb un perfil diferent a l'habitual) pot vore amb els seus propis ulls. Explicació de la història, ninots indultats anteriors, videos on l'artista explicara el motiu de dur eixe ninot, etc.

Una bateria de propostes no podria deixar al marge les xarxes socials. Una campanya 2.0 ben organitzada des de la inauguració fins al descobriment de l'indult és fonamental. Junta Central Fallera hauria de fer seua l'etiqueta #ExpoNinot16 i fer-la visible en cartelleria i material promocional tant físic com digital. 

Fins i tot es podria promoure una votació paralel.la en xarxes socials per generar interés i expectació. Seria curiós comparar els resultats del sufragi presencial front al virtual.

I transparent


Al voltant de la mostra hi ha hagut molt obscuritantisme estos anys. Moltes llegendes urbanes planejaven (i planegen) al món faller entorn a l'organització de la mateixa. Des de l'anterior cúpula de Junta Central Fallera no s'ha fet per aclarir i posar llum, més bé al contrari.


Probablement a alguns dels assumptes que no estaven clars se'ls haurà donat resposta, però resulta complicat trobar cap declaració pública en premsa o article on es detalle allò que hauria de ser fàcil de conèixer per la ciutadania, és a dir, aplicar transparència, ara que el concepte està en boca de tots.

Temps de deixar tant les velles com les noves preguntes negre sobre blanc a vore si hi ha sort i els actuals rectors de la festa fan el seu treball i lleven foscor a l'Exposició del Ninot (fins al moment en este tema no han donat ni un pas). Allà van.


Per la cessió dels ninots hi ha un conveni entre Junta Central Fallera i l'entitat gremial? Es paga al Gremi d'Artistes Fallers?  Quina quantitat? En cas afirmatiu, els artistes no agremiats també cobren o no és el cas? Si no cobren estos últims, per què no ho fan? 

De l'anterior ubicació, com es finançava la mostra els anys en què ha estat a l'esplanada de Nuevo Centro? L'entitat comercial pagava a Junta Central Fallera? El centre comercial cedia l'espai debades a Junta Central Fallera? L'envetlat corria a càrrec de qui? 


De la nova ubicació, a priori ideal, quin és el cost complet de llogar la sala? Quin és el tipus de conveni? Per què no es fa públic eixe conveni? Per què s'ha pujat el preu de les entrades? Per quants anys s'han signat? En este nou emplaçament, els artistes fallers continuaran cobrant (si ho feien abans)? S'ha signat algun acord de promoció i publicitat de l'exposició amb la Ciutat de les Arts i les Ciències?

Com es pot observar hi ha molt que a estes altures ja s'hauria de saber, de l'anterior gestió i de l'actual. Segur que hi haurà moltes més qüestions, les quals haurien de ser formulades per part del món faller de València en general i dels presidents de comissions en particular. 

És el moment de rebre respostes. Estem esperant.

dimecres, de maig 13, 2015

El canvi ja és realitat

D'un temps a esta part aquella festa monolítica, passiva i rància està deixant de ser-ho. El mur impenetrable que la mantenia fosca i gens accessible cada dia presenta més clivells per on entra l'aire i la llum. Una llum cegadora per als "guardians" que la volien tancada, acallada i sense moviments que pogueren acabar amb les seues poltrones.


Les Falles estan immerses en un procés de canvi, un canvi lent per alguns, difícil d'observar per altres, però imparable per al conjunt del col.lectiu. No cal ser un gran analista per detectar que ja no tot és com era, que hi ha una necessitat de mostrar una altra festa que ja és present, una festa que, com la societat, avança per més que molts la desitgen aturar en el temps.

Eixe canvi no es produeix de manera espontània, ni molt menys. Hi ha factors que estan contribuint de manera decisiva i que han aparegut als diferents àmbits de la festa començant per l'eix de la mateixa, la Falla, passant per les noves maneres de viure les Falles i arribant als nous actors que la fan possible, les noves generacions de falleres i fallers.


El canvi generacional al món faller ja està en marxa. Una nova onada de joves estan entrant als casals i estan menejant les sòlides i arcaiques estructures de les comissions. La joventut fallera està introduint-se de manera significativa no només com a base passiva, sinò també en la gestió, trobant actualment una quantitat significativa de presidències per baix dels 30 anys i en les activitats culturals, principalment, al concurs de teatre en valencià on la pedrera de nous valors és nombrosa.

Hi ha mil formes de viure la festa. Hui en dia es pot participar de les Falles de mil maneres possibles. L'aparició de col.lectius consolidats fora de l'oficialitat com les Falles Populars ha tingut un efecte positiu en la recuperació d'un espai sociològic per a la festa. També aquells que viuen la Falla de manera apassionada sense ser fallers han aportat una nova visió acceptada hui al si del món faller.


El progressisme ja participa de les Falles. Els sectors progressistes que una vegada donaren l'esquena hui s'han adonat de la importància de la festa gran del Cap i Casal i s'integren a l'activitat fallera participant dels debats més candents i reflexionant per millorar-la. Ja no passen vergonya i es mostren orgullosos de dir que són fallers. Per fi.

La Falla és més plural que mai. L'aparició d'un circuit més o menys estable d'obres amb estètiques diferents més enllà de la convencional ha fet que el públic que fugia i renegava del centre de la festa s'haja interessat de nou i el veja amb bona cara. Les Falles innovadores i experimentals encara que minoria han obert un espai on professionals no lligats estrictament a l'art faller han posat la seua mirada aportant valor.


Estos i altres factors mostren que les Falles han iniciat una nova etapa en la seua història. Una etapa on les regles més fermes són qüestionades, on les formes de participació són plurals, on l'art faller explora nous camins, on el faller jove té un paper clau. Una etapa apassionant que demostra que el canvi ja és realitat.



dimarts, d’abril 07, 2015

Al rescat dels Community Manager de Falles

L'aparició de les xarxes socials ha revolucionat la societat i, com part d'ella, també les Falles. Les noves maneres de comunicar han donat un gir copernicà al panorama informatiu de la festa. Però també han generat noves situacions per a les comissions, les quals no han estat formades ni preparades per aquest canvi tan radical.


A partir d'este plantejament i després del naixement d'una incipient comunitat digital fallera preocupada per la bona utilització de les noves eines comunicatives, es fa necessari la creació d'un document o guia on respondre les preguntes més freqüents i donar unes línies de treball al Community Manager de Falles per facilitar la seua tasca. 

Aquest espai té per finalitat cobrir eixa demanda per part del col.lectiu digital faller que, malgrat haver molt publicat sobre el tema, no troba res específic per als problemes particulars de les Falles als Social Media

L'article pretén ser dinàmic i anar creixent amb el temps amb les aportacions externes i la meua experiència en aquest món faller digital. Espere que vos puga ser d'utilitat!

Guia del Community Manager de Falles

dimecres, d’abril 01, 2015

Benvingut a les Falles

Hipster, modernet, 'progre', nouvingut a la festa... tu que enguany no t'has pirat a esquiar, que has rodat una Falla per primera vegada en la teua vida, experimental, això sí, que sempre has renegat de la festa i ara penses que és la hòstia en vinagre, 'cool' al teu llenguatge. A tu, benvingut a les Falles



Disculpa'm el to entre sarcàstic i irònic. No és res personal. M'encanta vore a gent que vol incorporar-se al món faller, que vol participar, que vol involucrar-se... de fet són molts anys els que estem molta gent i un servidor en eixa tasca. Però hi ha maneres i maneres d'entrar a les Falles.

Probablement este text ja no tindrà interés per a tu,  una vegada cremades ja no mola parlar de Falles. Les oblides i només et recordes d'elles allà per principis de Març o com molt prompte meitat de Febrer. Les Falles ja no són Trending Topic al teu TimeLine?



Si m'enganye i encara mantens les ganes de participar, la motivació per canviar les Falles, per treballar per unes altres Falles, has de començar per no cometre els errors de sempre. Eixos errors  en què any rere any caus sense adonar-te. 

Intenta baixar de les altures, prova a no mirar per damunt del muscle, deixa el paternalisme i el menyspreu al portal de ta casa i disposa't amb humiltat a descobrir la festa i el seu actor principal: el faller. Sí, el faller. Eixe ser analfabet, incult i poc menys que un terrorista pirotècnic del qual has fugit durant anys i anys.


És més, et convide a entrar al seu clot, això que s'anomena casal faller, eixe emplaçament del dimoni on només es reuneixen apropòsit per fer soroll i no deixar-te dormir, on tramen com fotre't durant quatre dies amb la pitjor de les melodies que en ta vida posaries al teu mp3.

Però abans d'entrar al casal i parlar amb el faller, intenta conèixer la festa, intenta no donar lliçons des del més gran dels desconeixements, intenta no dir ximpleries que et posen en evidència o en ridícul i que mai faran que els protagonistes de la festa et vegen amb bons ulls.


Està molt bé parlar de Falles sota una Falla, però l'errada de llibre és fer-ho un 15 de Març quan el faller que ha de debatre i participar està replegant el ninot o gaudint de la festa després de tot un any de treball. Sí, amic, després de tot un any de treball. Les Falles no són ni una setmana ni quinze dies, a vore si t'entra en el meló...

Les Falles no són perfectes. Clar que poden millorar. Però el món faller no és de pedra ni monolític. Hi ha un fum de sensibilitats. Hi ha molta gent que des de dins vol canviar la festa. Gent que és invisible per a tu, que només has anat a Nou Campanar a vore "Ekklesia". Gent que aposta per la cultura, pel diàleg amb el veïnat, per la participació i per una festa inclusiva. Sabies de la seua existència?


Per què en lloc d'anar a la plaça de bous a vore una correguda i dir "Les Falles són els bous" no vas als barris a descobrir la festa real? Per què en lloc d'escriure bajanades al diari digital de moda no valores la tasca que molts estan fent? Per què sentes càtedra quan no saps realment d'història de les Falles ni t'has interessat en investigar-la mínimament? Reflexiona. Tens molta autocrítica a fer.

Sé que et vaig a semblar un desagradable, un antipàtic, que ara ja no et cauré tan bé com quan em recomanaves a Twitter com a referent de les Falles. Ho sé. Tranquil. Sé que és dur el que t'estic dient. Ho tinc assumit. Però és necessari que almenys dediques dos minuts a analitzar el que has fet mal, perquè no ho has fet només tu, sinò molts. I hui les Falles són el que són també per culpa d'això.


Si has arribat a este punt, si continues amb les ganes intactes per entrar al món faller de la manera que tu tries ja siga apuntant-te a una comissió, com a col.laborador o com a simple ciutadà que creu en que unes altres Falles són possibles, recorda que sempre seràs ben rebut. 

Passa. Les portes estan obertes per a tu. Les Falles t'esperen.


dimecres, de març 25, 2015

La millor Falla de 2015

La millor Falla de 2015 no ha estat "Pantomima", de Pere Baenas per la Falla del Pilar. No. Disculpeu-me. Vos he enganyat. He jugat amb vosaltres a les xarxes socials. He captat la vostra atenció amb la bella imatge del primer premi de Secció Especial i alguns heu caigut en la trampa. Disculpeu-me, però així entendreu millor el que a continuació vos vull explicar.


Realment, la millor Falla de 2015 ha estat "Ekklesia" de Miguel Arraiz i David Moreno per Nou Campanar. Sí, heu llegit bé, la millor Falla. Ara és quan teniu dues opcions: la primera i més senzilla és pensar i expressar que he perdut el nord i que no tinc ni puta idea de Falles (que tot és possible) i la segona i més complicada és continuar llegint i analitzar els motius de la meua bogeria temporal. Per quina aneu a optar? 

"Ekklesia" és un engany, una mentida, un joc de comunicació, una manipulació si voleu. I tots hem caigut en la trampa. Absolutament tots, des del primer detractor més cerril que no té més argument que el típic "això no és una Falla" fins al hipster nouvingut que rebutja i odia les Falles durant tot l'any i ara s'ha pujat al carro de manera oportunista.


Tot el procés de l'obra d'Arraiz i Moreno manca de credibilitat des del seu punt de partida. No és creïble que el model Nou Campanar basat en la grandiloqüència, en la megalomania dels seus fundadors i en la desmesura més absoluta ara es presente com un model d'innovació i experimentació. No és creïble.

Apostar per un model de Falla alternatiu quan els diners desapareixen és enviar un missatge distorsionat al món faller i a la societat en general. I això no només ha fet mal a "Ekklesia", sinò també en fa a altres comissions que duen molts anys apostant per Falles alternatives i que de veres es creuen allò que planten, no com la majoria dels membres de Pediatra Jorge Comin-Serra Calderona la implicació dels quals ha brillat per la seua quasi total absència en molts moments de l'exercici.


Cert que "Ekklesia" ha donat visibilitat a eixes altres Falles pel fet de plantar-se en Secció Especial. Però no ho oblidem, este projecte és el fruit del camí d'anys i anys recorregut per altres, lluitat i conquerit centímetre a centímetre. El públic poc procliu a la festa fallera que s'ha apropat a Nou Campanar enguany peca d'aproximar-se d'una manera superficial sense aprofondir en tot el treball realitzat durant anys. 

No amics 'modernets', "Ekklesia" no és el principi, ni tan se vol el final, és un pas en el llarg camí per demostrar que les Falles no són tan monolítiques com durant anys les heu pintades. Em pregunte si realment voleu sumar-vos a les Falles lluitant o només voleu quedar-vos en el passeig de 10 minutets sobre el mosaic de Nolla llegint piulades. Espere que els meus dubtes i els de molts es dissipen amb la implicació prolongada i no oportunista i fugaç.


Més enllà del fals i pobre debat "és o no és Falla" el plantejament d' "Ekklesia" conté una forta càrrega satírica i crítica. El contingut i la temàtica de Nou Campanar sumats a una comunicació perfectament mesurada i un moment social de convulsió i incertidumbre fan que el projecte transpire autèntica essència fallera. Fins i tot la malaurada caiguda podria servir de metàfora complementària d'una societat que es desmorona pas a pas. Això és inqüestionable.

Llàstima que un treball tan estudiat, tan calculat i tan ben planificat no haja contat des del seu inici amb la veracitat que se li pressuposa a una Falla. O igual no és tanta llàstima. Igual és el que Arraiz i Moreno es plantejaren inicialment, enganyar-nos a tots i que prenguérem part en el seu joc. Si és així, "Ekklesia" involuntàriament ha complit l'objectiu dels seus creadors. "Ekklesia" ha resultat un pur engany.


dijous, de maig 29, 2014

Un any en construcció

Des d'aquell migdia a Benimaclet sabíem que es presentava un any ple d'il.lusions i també ple de reptes. Mentre Toni ens mostrava a Sebas i a mí la seua idea, tot un torrent de pensaments plenaren el meu cap. Molts d'ells s'han complit, altres no, però una cosa està clara, l'experiència ha estat inoblidable.


La Falla Na Jordana 2014 seria un referent. No podia ser menys venint d'Ortifus. Tindria els elements que caracteritzen l'obra fallera del dibuixant valencià. Marcaria una fita a l'imaginari col.lectiu i connectaria amb la societat del moment. L'artista ho tenia clar. Enguany tocava cremar bancs.

Moltes coses havien canviat des de l'última Falla de Toni. Des de "Mutacions" havia passat més d'una dècada, dels "Llits", exactament dues. Ell era conscient que no es podia afrontar el projecte des del mateix prisma. I ho va deixar clar. La proposta no s'hauria de conèixer fins al final o perdria la seua gràcia.


I així es va dissenyar tota la comunicació, jugant a amagar, jugant a despistar al personal. Era necessari si es volia mantindre la idea de "Tirant lo Banc" fresca fins al moment clau, fins a l'eixida a la Plaça del Portal Nou. Tasca compicada on les hi haja. Caldria coordinar comissió i taller per mantindre el secret.

La primera data important era, sense cap dubte, la Festa per a Tots. Setmanes abans dinant amb Pere Borrego, José Latorre, Toni i Sebas es va decidir que caldria ocultar l'esbós d'alguna manera. I l'espurna va botar. Que millor que dir que la Falla estava "En construcció" amb obrers i bastides al voltant d'una gran cortina? I era cert. El projecte estava en plena construcció. 


Mentre Pere apostava per dur algo més al Veles e Vents, un servidor haguera deixat només la il.lustració de Toni. Finalment, un banc va aparèixer a l'edifici marítim. En un rètol posava "Espere el seu torn". Caldria esperar molt més per descobrir la Falla.

La idea del projecte "En construcció" obria una oportunitat per generar un debat molt interessant que, personalment, crec que fa temps calia plantejar: s'està perdent la màgia de les Falles ensenyant massa? Es fan esbossos tan perfectes que no deixen marge a la sorpresa? Les maquetes són eines de treball o productes finals que ho mostren tot? Hui en dia no es deixa marge a l'evolució del projecte.


S'ha demostrat que hui en dia era necessari generar eixe debat. Llàstima que alguns miraren el dit que apunta la Lluna, en lloc de mirar la pròpia Lluna...

Hipocresia en construcció

Les reaccions no es van fer esperar. Front a un corrent que va vore amb bons ulls la proposta, incondicionals jordaners i no tant, les crítiques arribaren com era d'esperar i estava assumit. El que no quadrà tant és el discurs hipòcrita que alguns van mantindre i mantenen.


La hipocresia no té límit. Hipocresia que es fa evident quan es critica gens constructivament el secret del projecte en global, descoberta inclosa, mentre en un atac de nostàlgia prehistòrica es critica també la publicació d'imatges dels ninots de l'exposició abans de la seua inauguració. 

Eixes crítiques, vingudes de determinats actors del món faller, sonen a vells ressentiments, a rancúnies no superades, a odis passats contra la comissió i a enveges per no haver sigut ideòlegs. Sonen més a tot allò que realment a qualsevol altra finalitat falsament pretesa.

La descoberta, d'utopia a realitat

Realment, en un primer moment no es volia tapar la Falla tal com mostrava "En construcció". Es va fantasejar en dur-ho a terme, però semblava més una utopia que una realitat factible. Almenys va ser així fins a la recta final. Circumstàncies i caramboles van capgirar-ho tot ja que la comissió necessitava una de les seues mogudes. 


Mai oblidaré el moment en què Pere va dir que sí, que la Falla es taparia, que arribaríem fins a les últimes conseqüències. El meu cor va bategar fort. Molt fort. La bogeria tirava endavant. Vaig pensar-ho, sí. Na Jordana és qui és per coses com estes, per fer possible allò impossible.

La Falla es cobriria, però no com a l'esbós primerenc. Es tancaria el perìmetre de Portal Nou amb cortines. Es taparien els bancs amb plàstics negres. I així va ser. Bo, almenys així es va intentar.

El fet de decidir dur endavant "La descoberta" a poc més d'un mes de la Plantà va fer que la improvisació acompanyara la posada en escena. La improvisació i la metereologia, és clar.


L'inici de Plantà va anar relativament bé. Les cortines aguantaven i els camions descarregaven la reproducció del Banc de València junt a altres bancs.

Malgrat que les torres metàl.liques dels cantons deixaven a descobert l'interior, els amants de les Falles entraren al joc i respectaren el secret no publicant imatges. Era un secret a veus que tots coneixien, però el respecte va imperar.

L'imprevisible oratge de Març va jugar una mala passada tirant a terra les febles cortines. La tensió era màxima al cau jordaner. Les cares de derrota i decepció majúscules. Però tot no estava perdut. En relativament poc de temps es va aconseguir salvar la idea i es tornà a cobrir la Plaça. Tot tornava a la normalitat. Tot no.


Hores després la versió digital de Las Provincias publicava la imatge del Banc Decadència en format panoràmic. Era de matinada. Es va cridar a la redacció per demanar per favor que col.laboraren i que mantingueren el secret a falta d'un dia per La Descoberta. La resposta va ser negativa apel.lant a que eren ordres de dalt

Pensàrem que el fet de ser a la versió digital li llevava importància i no impactaria tant. La sorpresa va ser quan al dia següent la versió en paper publicava a doble pàgina la imatge de la Falla. La ràbia es va apoderar de qui escriu estes línies. 

Després de permetre a una  de les seus periodistes entrar al taller, després de facilitar-li informació exclusiva, després de donar-li dades que ningú tenia, després d'enfrontar-se Toni a empleats del seu propi diari, Las Provincias no respectava el joc que la gent sí havia respectat. Miserables. Sí. Van ser uns miserables.


Afortunadament, La Descoberta va ser tot un èxit. L'assistència molt gran. La repercussió en premsa enorme. Les sensacions indescriptibles. Tota la tensió acumulada durant un any em va eixir en eixe moment. Una abraçada reconfortant que mai oblidaré va ajudar a recomposar-me. Les emocions van ser molt fortes al vore, per fi, Tirant lo Banc front a mi en tot el seu esplendor. Havia merescut la pena.

Tirant lo Banc

El camí no acabava amb La Descoberta. La Falla no estava plantada del tot i encara calia treballar de valent per posar en escena tota la creativitat i l'humor d'Ortifus. La dedicació de Toni va ser enorme. Estava en cada detall. Cuidava cada cartell. Supervisava on havia d'anar cada peça. La nit de la Plantà no va parar. 


El matí assolellat del 16 de Març presentava "Tirant lo Banc" al complet. Una Falla que malgrat les reiterades opinions distava molt en concepte dels llits. Front al suport merament estructural de Blanqueries '94, l'obra de 2014 aportava una forta crítica al cos central. La violència simbòlica de cremar l'edifici del Banc de València no tenia punt de comparació i així va ser reconegut pel nombrós públic.

Encara que es podien haver millorat certs aspectes, va ser una Falla que va connectar amb la gent. Una Falla amb sàtira. La Falla més crítica de la màxima categoria. La més enginyosa. La més divertida i també la més comentada. Això va ser la Falla Na Jordana 2014. 


Ni l'immerescut càstic en forma de segon premi d'Enginy i Gràcia, ni les corrents negatives, ni els atacs furibunds al projecte i a l'equip podran superar allò que va aconseguir Toni. 

Al final Tirant Lo Banc serà la Falla recordada, la que quedarà per a la història. I eixe és el màxim orgull d'haver estat tot un any treballant junt a Ortifus, el màxim orgull d'haver estat tot un any en construcció. 

dilluns, de maig 19, 2014

Els extrems es toquen

Per una part de la societat valenciana, aquella que renega de les Falles, només existeixen dues comissions: Arrancapins i Na Jordana. Fins i tot hi ha puristes que descarten l'associació cultural del barri del Carme per allò de plantar a especial i rendir-se a interessos comercials, que això ho ha escoltat un servidor.


La ignorància és atrevidíssima. Descaradament atrevida. Afirmar que en més de 380 col.lectius només hi ha dos que són els bons, els únics que fan cultura, els únics que defensen el  valencià... és tan estúpid com que un asturià diga que tots els valencians som corruptes i votem al Partit Popular. Intentarem obrir ulls i ments.

Coneixeu allò de que els extrems es toquen? A les Falles es prou freqüent. Analitzant les característiques d'Arrancapins trobem una altra comissió molt similar i a la vegada molt distinta, un grup faller amb inifinitat de coincidències i diferències amb l'única Falla fora de concurs, es tracta de Càdis-Retor Femenia-Puerto Rico, la més coneguda com Noscarmientas.


Sembla paradoxal, però així és. Arrancapins i Noscarmientas tenen molt en comú: les dos aposten per la cultura dedicidament; la primera amb el seu cicle "Música entre amics" i la segona amb un grup teatral consolidat i experimentat. I sí, les dos ho fan en valencià. 

De més enllà de Ferran El Catòlic fins al cor de Russafa comparteixen la visió del centre de la festa. Les dues associacions culturals apostaren ja fa anys per fer-se ells la seua pròpia Falla. Els casals d'ambdues es plenen de pintura, fusta i grans dosis de sàtira que en Març s'encarreguen de plantar igual, sí, al tomb.


I direu: on estan els extrems? Furgant un poc en la procedència dels membres d'Arrancapins i Noscarmientas trobem elements diametralment oposats. Ningú se sorprendrà al llegir que la primera és cau habitual de l'esquerra i del nacionalisme valencià, encara que no sempre ha sigut així. 

La comissió de Russafa, per contra, compta amb un destacat membre de la dreta a les seues files. La figura visible i president de Noscarmientas, Jaume Bronchud, és l'actual president del PP de Mislata. Altra història és que, molt encertadament, mai en l'exercici del seu càrrec faller difícilment se li ha trobat fent ostentació ni declaració pública de la seua condició o ideologia.


M'atreviria a dir, i segur que algú es tirarà les mans al cap, que la comissió liderada per Bronchud és probablement més plural ideològicament que la històrica representant del progressisme faller. A la taula de Noscarmientas seu un ample ventall de sensibilitats, amb destacats militants de Compromís entre altres. Difícil encaixar la presència de simpatitzants de la dreta a la d'Arrancapins, sincerament.

Amb tot açò el que es demostra és la pluralitat de la festa de les Falles és una realitat més enllà de tòpics rancis provinents de sectors rancis de l'esquerra nacionalista, o no tant nacionalista. Viure ancorats en prejudicis i no voler descobrir que les Falles de hui en dia van més enllà del conservadurisme és una errada majúscula. A la transició ja es va cometre i hi ha alguns que volen tornar a caure en la mateixa. 

És moment d'obrir ulls i ments i apropar-se a la festa fallera del segle XXI, no la dels anys 70, que d'això ja han passat més de 40 anys.












Missatges més antics Pàgina d'inici