Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris falles experimentals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris falles experimentals. Mostrar tots els missatges

dimecres, d’abril 27, 2016

Experimentació adormida

Sent decebre a qui espera llegir més del mateix en eixe etern i avorridíssim debat. Si esperaves l'habitual crítica sense arguments sòlids contra les Falles experimentals, t'has enganyat de lloc. Ací no la llegiràs.


Aquest text vol ser una visió crítica amb finalitat constructiva sobre el moment de les conegudes com Falles experimentals i innovadores. Ahí és on realment vol incidir este text, en sí realment es guanyen eixe qualificatiu en l'actualitat.

D'un temps a esta part s'observa cert estancament en el consolidat circuit de l'experimentació fallera. Obres i creadors semblen acomodats en una zona de comfort de la que realment no se sap si volen eixir. A este fet se suma la falta de veus crítiques amb estes obres, ja no des dels sectors que odien este tipus de creació, sinò des dels que les veuen amb bons ulls i són simpatitzants d'este model.


Tot i que hi ha excepcions, la innovació i l'experimentació formal brilla per la quasi total absència. Molts dels conceptes que hui es veuen al carrer no deixen de ser idees ja plantejades en anteriors Falles pels mateixos artistes. La forma no està acompanyant en línies generals al missatge, a la crítica, on si s'experimenta.

Les Falles experimentals estan adquirint vicis de les convencionals, que no clàssiques. Malgrat que estes obres aposten sempre per un missatge alternatiu al model de Falla dominant i per valors que les fan diferents, hui en dia ja es troben cadafals d'estètiques suposadament alternatives amb suro i ferro que no es calfen molt el cap en trobar vies d'experimentació real en este camp.


D'altra banda, el nivell d'exigència sembla haver baixat uns quants graons. No és de rebut que sota arguments peregrins hi haja hagut Falles inacabades enguany. No. L'experimentació requerix un estudi previ, una cerca de solucions abans d'eixir al carrer, però cal ser resolutius per terminar com toca el 16 de Març a primera hora del matí.

És paradoxal que esta situació es done quan les Falles experimentals estan obtenint premis de secció junt a la resta de propostes. Sembla com si s'estiguera produint un mimetisme amb les convencionals i estiguen adoptant algunes dinàmiques que desvirtuen el factor diferencial que tenien. Fins i tot, el jurat del concurs d'innovadores demanava major quantitat de premis, igual que el model del món faller que dóna una quantitat exagerada de palets.



En cap moment, s'ha de prendre açò com una crida a la separació de les Falles experimentals del concurs general. En absolut. Eixe és un debat hipòcrita quan hi ha comissions que aposten per desvirtuar la Falla presentant totes i cadascuna de les escenes a concursos de tot tipus per embutxacar-se diners.

En definitiva, la innovació i experimentació a l'escena artística fallera ha de despertar i explorar nous camins material i formalment. La letàrgia en la que viuen pot conduir al panorama més avantguardista de les Falles a ser una part més de la festa sense aportar res nou. És un perill que cal evitar.



dimecres, de març 25, 2015

La millor Falla de 2015

La millor Falla de 2015 no ha estat "Pantomima", de Pere Baenas per la Falla del Pilar. No. Disculpeu-me. Vos he enganyat. He jugat amb vosaltres a les xarxes socials. He captat la vostra atenció amb la bella imatge del primer premi de Secció Especial i alguns heu caigut en la trampa. Disculpeu-me, però així entendreu millor el que a continuació vos vull explicar.


Realment, la millor Falla de 2015 ha estat "Ekklesia" de Miguel Arraiz i David Moreno per Nou Campanar. Sí, heu llegit bé, la millor Falla. Ara és quan teniu dues opcions: la primera i més senzilla és pensar i expressar que he perdut el nord i que no tinc ni puta idea de Falles (que tot és possible) i la segona i més complicada és continuar llegint i analitzar els motius de la meua bogeria temporal. Per quina aneu a optar? 

"Ekklesia" és un engany, una mentida, un joc de comunicació, una manipulació si voleu. I tots hem caigut en la trampa. Absolutament tots, des del primer detractor més cerril que no té més argument que el típic "això no és una Falla" fins al hipster nouvingut que rebutja i odia les Falles durant tot l'any i ara s'ha pujat al carro de manera oportunista.


Tot el procés de l'obra d'Arraiz i Moreno manca de credibilitat des del seu punt de partida. No és creïble que el model Nou Campanar basat en la grandiloqüència, en la megalomania dels seus fundadors i en la desmesura més absoluta ara es presente com un model d'innovació i experimentació. No és creïble.

Apostar per un model de Falla alternatiu quan els diners desapareixen és enviar un missatge distorsionat al món faller i a la societat en general. I això no només ha fet mal a "Ekklesia", sinò també en fa a altres comissions que duen molts anys apostant per Falles alternatives i que de veres es creuen allò que planten, no com la majoria dels membres de Pediatra Jorge Comin-Serra Calderona la implicació dels quals ha brillat per la seua quasi total absència en molts moments de l'exercici.


Cert que "Ekklesia" ha donat visibilitat a eixes altres Falles pel fet de plantar-se en Secció Especial. Però no ho oblidem, este projecte és el fruit del camí d'anys i anys recorregut per altres, lluitat i conquerit centímetre a centímetre. El públic poc procliu a la festa fallera que s'ha apropat a Nou Campanar enguany peca d'aproximar-se d'una manera superficial sense aprofondir en tot el treball realitzat durant anys. 

No amics 'modernets', "Ekklesia" no és el principi, ni tan se vol el final, és un pas en el llarg camí per demostrar que les Falles no són tan monolítiques com durant anys les heu pintades. Em pregunte si realment voleu sumar-vos a les Falles lluitant o només voleu quedar-vos en el passeig de 10 minutets sobre el mosaic de Nolla llegint piulades. Espere que els meus dubtes i els de molts es dissipen amb la implicació prolongada i no oportunista i fugaç.


Més enllà del fals i pobre debat "és o no és Falla" el plantejament d' "Ekklesia" conté una forta càrrega satírica i crítica. El contingut i la temàtica de Nou Campanar sumats a una comunicació perfectament mesurada i un moment social de convulsió i incertidumbre fan que el projecte transpire autèntica essència fallera. Fins i tot la malaurada caiguda podria servir de metàfora complementària d'una societat que es desmorona pas a pas. Això és inqüestionable.

Llàstima que un treball tan estudiat, tan calculat i tan ben planificat no haja contat des del seu inici amb la veracitat que se li pressuposa a una Falla. O igual no és tanta llàstima. Igual és el que Arraiz i Moreno es plantejaren inicialment, enganyar-nos a tots i que prenguérem part en el seu joc. Si és així, "Ekklesia" involuntàriament ha complit l'objectiu dels seus creadors. "Ekklesia" ha resultat un pur engany.


Missatges més antics Pàgina d'inici