divendres, març 06, 2009

Una plantà única

Quan arriben aquestes dates, un autèntic Malalt de Falles comença a somiar amb grues, amb remats que volen, amb hores i hores d'espera... això significa que arriba un dels moments més espectaculars i genuïns de la festa fallera: la plantà.

L'essència de la plantà mai podrà eixir del Carme on totes les comissions i els artistes s'afanyen en enllestir els detalls, la pintura, la gespa, i un fum de coses més que li donen una màgia especial a la nit del 15 al 16 de Març. Caminar uns quants pasos i de nou trobar un altre encreuament ple d'activitat... és una experiència única. Tot aquell visitant que vulga saber el sentit original de les Falles no hauria de perdre's eixa vivència.

Al si de la ciutat de València també existeix una plantà única, una plantà espectacle si voleu, una plantà on viure el risc, una plantà on posar-te el cor a 200 pulsacions, una plantà on la tensió es pot tallar quan volen els remats... una plantà a la Falla Plaça del Pilar.

Sense cap dubte la Plaça del Pilar, per la seua estructura urbana, és un marc incomparable per gaudir d'una de les millors plantades de València.

Caminar per l'estret carrer Roger de Flor, veure al fons la silueta de les peces de la falla, i començar a córrer per arribar prompte a la Plaça són tres coses que tot seguidor de les plantades del Pilar ha fet alguna vegada en la vida.

I després parar-se durant hores i hores, des de les primeres de la vesprada, fins les últimes hores de la nit, amb fred i famolencs, amb dolor de cames, amb l'ull pendent de la càmera de fotos... fins finalment poder veure enlairar remats i remats després d'hores de preparació minuciosa... això no es pot narrar, s'ha de viure!

Però a la Plaça del Pilar no només es veuen volar heralds, cignes, quixots, màscares i enmascarats... també es veuen artistes que volen, artistes que es pengen de cordes, artistes que llisquen per l'estructura del monument una vegada perfectament acoblats...

Tot comença amb un remat aïllat en un racó de la plaça. Continua quan li lliguen una corda. Comença a pujar, comença un vol encisador, comencen a pujar les pulsacions dels espectadors... Arriba al seu destí. Intenta quadrar amb la peça de baix: coincidirà? no coincidirà? La tensió puja per segons... "Un colpet més!", diuen des de baix. Un moviment inesperat posa l'"ai" al cor de tots, la peça sembla moure massa... Però finalment el saber fer de l'artista encaixa el remat, fins fa un moment volador, a la seua posició. La Plaça del Pilar trenca en aplaudiments.


dimecres, març 04, 2009

Llibrots, no llibrets

Els actuals llibrets han evolucionat moltíssim des que en 1855 (o 1845 segons fonts) Bernat i Baldoví publicara el primer llibret de Falla de la història amb "El conill de Vicenteta i don Facundo" per a la Falla Plaça de l'Almodí.

Dos segles després d'eixa primera aparició del llibret, que recollia només els versets de l'explicació del cadafal en uns poquets fulls, els actuals s'han convertit en volums de considerables dimensions i amb edicions acurades.

Per això hui el diminutiu de llibret perd el seu sentit original, i esdevé anecdòtic front a les tendències actuals, que més bé podrien passar a denominar-se llibrots. Si et descuides alguns et poden arribar a desllomar...

Els llibrets han guanyat en nombre de pàgines, però aquest increment en moltes ocasions està justificat per l'excel.lent contingut. Articles sobre temàtiques diferents, col.laboracions de prestigioses figures de la cultura, anàlisis històriques dels barris i de les pròpies comissions... i un llarg etcètera fan de determinats llibrets, obres imprescindibles de qualsevol biblioteca, fallera i no fallera.

Però no cal oblidar que moltes vegades eixe augment de pàgines i eixos volums enormes estan prou unflats per la publicitat. En ocasions aquesta pot arribar a representar més d'un 30% de l'extensió de l'obra. Per tant, a més de grans continguts, el lector també troba massa "consells". És clar que les comissions tenen en la publicitat al llibret una via de finançament prou important, però de vegades és massa intrusiva i dificulta la bona apreciació dels excel.lents texts que hi podem llegir.

Cal destacar dos factors claus en la millora de la qualitat del llibret.

D'una banda, el concurs de llibrets de la Generalitat Valenciana ha fet que moltes comissions troben un alicient a desenvolupar llibrets més acurats. Si bé aquest concurs té com a finalitat promocionar un ús correcte i acadèmic del valencià, molts llibrets que es presenten no són revisats i presenten faltes ortogràfiques/gramàtiques. Caldria que el jurat d'aquest premi revisara amb més deteniment aquest fet i no permetre presentar-se als llibrets que no compleixen les bases pel que fa a matèria lingüística.

D'altra banda, el premi Enric Soler i Godes, atorgat per l'ADEF, al millor article de temàtica relacionada amb les Falles publicat en un llibret gran o infantil de qualsevol comissió fallera de la comarca de l’Horta.

Aquest premi ha fet que el món faller haja començat a interessar-se per la investigació fallera i publique els resultats en articles de llibrets. La finalitat d'aquests premis és molt lloable ja que dignifica i fomenta la recerca històrica sobre les Falles. No obstant això, la tendència dels premiats sembla centrar-se sempre en el passat, deixant de costat l'anàlisi del present i el futur de la festa, que també caldria premiar pel jurat de dits premis. Cal estimular articles que posen llum al passat de la festa, però també que analitzen i dibuixen el que són i seran les Falles.

I després de tot aquest "rotllo" des del Malalt de Falles us fem algunes recomanacions que no haurien de faltar en la vostra biblioteca fallera:

"Màscarades" de la Falla Plaça de Jesús: En la línia argumental del cadafal, aquesta comissió desenvolupa la temàtica teatral al seu llibrot. Història, teatres internacionals i col.laboracions com la de Josep Lluís Sirera donen a aquesta obra un rang cultural molt elevat Això si, es tira a faltar algun estudi o article més dels teatres de la Ciutat de València, just quan un d'ells, el Princesa, ha estat víctima de les Flames.

















En general, aquest llibret amb presentació molt teatral, és un magnífic exponent de l'evolució del llibret cap a la creació de continguts de qualitat.

Altres recomanacions també interessants són les següents:

- Na Jordana: Si cada any el seu llibret és de compra obligada, enguany que la comissió del Carme compleix 125 anys encara ho serà més.

- Plaça del Pilar: el 50 aniversari en especial segur que dóna com a resultat una obra on conéixer millor els 50 monuments especials de la comissió pilarenca.

- Mossén Sorell - Corona: Per disseny, per contingut, i per l'entrevista a Joan Monleon, no el podeu deixar d'adquirir.

- "Malva" d'Alzira i "El Mocador" de Sagunt: Aquestes comissions són referència fora del Cap i Casal pel que fa al llibret. Poesia, història de les poblacions, anàlisi sociològic de la festa, i articles de prestigioses signatures... que més demanar?

- Palleter - Erudit Orellana: al centenari de l'Exposició Regional de 1909, aquesta comissió dedica el seu llibret a aquest esdeveniment tan important per a la ciutat de València.

Per últim, cal destacar una nova via de llibret: la publicació electrònica. Els llibrets en paper estan molt bé, però hui en dia Internet es converteix en un mitjà capital per a la difusió del llibret de Falla. Encara que no està molt extesa, algunes falles ja estan explorant aquesta via, com ara la Falla Plaça de l'Arbre amb llibrets històrics i actuals, o la Falla El Mercat d'Alzira amb el seu llibret de 2009, que a través d'un servei web 2.0 com és Isuu ens permet veure'l on-line amb una interfície molt còmoda i amigable. Fixeu-vos que a la web d'aquesta falla alzirenya ja veuen els avantatges del llibret electrònic:

Gràcies a internet aneu a poder vore tot el llibret en color (cosa que no podem fer en l'edició impresa pels lògics costos econòmics)


Com va dir Joan Monleon a la presentació del llibret de Corona, les Falles es cremaran, els fallers desapareixeran, però els llibrets quedaran com a testimonis únics d'una època, d'unes Falles... d'una societat com la nostra.

--
Imatge del llibret electrònic de la Falla El Mercat d'Alzira

diumenge, març 01, 2009

Indults Manipulats

Com cada any, agafe la meua càmera de fotos, el bitllet del metro (ara magnètic) i unes bones sabates que m’aguanten unes quantes hores en peu.

Puge al tren, pense en Falles, en les caminates que m’esperen per veure tots els cadafals que m’interessen, en els diners que em costarà el llibret del 125 Aniversari de Na Jordana… de sobte m’adone que m’he de baixar en aquesta parada, un cartell de l’Exposició del Ninot 2009 em recorda que ja estic a Túria.

Després de preguntar a l’entrada de la carpa pel descompte (inexistent) amb Carnet Jove, abone 2 € després de contemplar la mini-exposició fotogràfica del principi; tot siga dit de gran qualitat.

Agafe el tríptic que ubica els ninots, encara que no farà falta. Tots els anys estan igual. Igual de separats per la barrera psicològica estan els ninots "especials" de la resta. Primera manipulació de la visita. 

Comence pels grans; per la secció 7C. Em trobe a vells coneguts de cartró que em saluden amb carinyo: “Com va Javier? Enguany em votaràs?”. Em pregunten encara que saben la meua resposta des de fa temps. Els pobres esperen els vots del públic que mai van rebre. S’abillen amb les seues millors gales per convéncer als visitants, però aquestos últims no els correspondran amb el seu vot.

Avance per les seccions 7B, 7A… i pam! de colp i repent cal fer un gir a la dreta per enfilar les seccions infantils. Quan enfilem els ninots infantils, els nostres amics grans de les seccions 7C, 7B i 7A ja han caigut en l’oblit; el visitant franqueja una porta i en ella descarta inconscientment més de 50 ninots grans que es queden sense possibilitats d’indult.

Ara els infantils... però... oh, sorpresa! la corda que limita l'accés directe als ninots especials infantils ja no està! Es permet l'accés sense passar pels altres 370 ninots! Els "pseudo-elements vigilants" argumenten l'excessiva afluència per justificar aquest fet. I admeten, després de que els cride l'atenció sobre açò, que com els altres ninots no interessen, doncs que ho fan així i au... Impresentable. Us imagineu que en unes eleccions democràtiques la Junta Electoral Central prohibira o evitara que els partits no majoritaris es pogueren presentar? Seria un escàndol increïble! Els artistes i fallers afectats haurien de denunciar aquesta situació inaccetable a JCF. Al cap i a la fi el seu treball és menyspreat pel màxim organisme de la festa.




16a, 15a, 14a, 13a… viatgem per un núvol de fades i donyets… però no tot són nyonyeries. Hi ha ninots simpàtics amb què els nanos es poden veure identificats. Maleïts pares que imposant el seu gust patètic i nyonyo no deixen triar als seus fills… i què és això de que els adults voten els ninots infantils? És un vot manipulat. Majors de 16 anys no haurien de poder votar ninots infantils… Ninot Infantils, Vot Infantil ja!

11a, 10a, 9a… veiem ninots molt interessants, molt més socarrons i satírics que en seccions superiors… 3a, 2a, 1a… i pam! un cartell ens indica que entrem en una altra àrea, un altre espai. “Secció Especial Infantil” podem llegir. Li creem al visitant una barrera psicològica que afectarà a la seua decisió de vot final. Separant les Especials dels “altres”, el visitant es crea la idea (equivocada en moltes ocasions) que “ara vénen els millors”, “ara vénen els més bonics”; jo afegiria: “ara ve la ceràmica Lladró”…

L’ordre decreixent per número de seccions manipula al públic perquè sempre espere al final per votar, perquè sempre espere els millors a última hora. Contribueix eixe espai separat de la resta i també l’espai consagrat a cada ninot “especial”: en lloc d’estar apinyats com en seccions inferiors, aquestos tenen una zona individual ampla amb perfecta visibilitat…

Qui escriu aquestes línies no és futuròleg, però us pot avançar que segur que un ninot infantil de la secció especial sortirà indultat. I no serà perquè siga el millor, sinò perquè la distribucio dels ninots a l’exposició coarta i manipula al visitant perquè així siga.

Afortunadament a les seccions infantil hi ha sorpreses, perquè els xiquets no són tan fàcilment manipulables i no tenen les idees preconcebudes dels pares. Els menuts de la casa voten el que els agrada, però el pes del vot adult decanta malauradament la balança cap als “especials”. Estic convençut que amb una distribució dels ninots per nombre de cens de major a menor o a l’inrevés (i no per seccions) i amb la prohibició del vot a ninots infantils per part d’adults el museu faller albergaria una línia de ninots prou diferent a la que actualment acull.



Però espereu, que açò no s’ha acabat. Una vegada acabades les seccions infantils tornem a les majors on ho havíem deixat… ja no ho recordaveu veritat…? això també els haurà passat al 99,9 % dels visitants.

Continuem amb uns quants ninots de 7A que estan separats de la resta de la seua secció inexplicablement. 6B, 6A, 5B… trobem propostes originals, socarrones, i també trobem alguns que van conèixer a Regino Mas a la primera exposició als baixos del Mercat Central. Continuem caminant i girant a dretes i esquerres, els visitants semblen una serp que es mou sibil·lina envoltant als ninots. 4A, 3B, 3A… la grandària dels ninots comença a augmentar progressivament, no d’igual manera la seua qualitat. 2B, 2A, 1B… i pam! una altra vegada un cartell de nou ens indica una àrea separada, un altre espai. “Secció 1a, Secció Especial” podem llegir. De nou, ara en ninots grans, li creem al visitant una nova barrera psicològica que el predisposarà a pensar que ara va a contemplar els millors ninots, els més ben fets, en definitiva els que ha de votar…



Una altra vegada el vot del visitant ha estat manipulat. I com a les seccions infantils, qui escriu aquestes línies us pot avançar que segur que un ninot gran de la secció especial o de la 1A (enguany han tingut la “gran” idea d’incloure la primera A a l’àrea “restringida”, no la primera completa) sortirà indultat. I, com abans, no serà perquè siga el millor, sinò perquè la distribució dels ninots a l’exposició coarta i manipula al visitant perquè així siga.

Només per curiositat, si feu un poc d’estadistica, podreu comprovar una arrolladora realitat. Des de que l’exposició del ninot es planta a la carpa de Nuevo Centro sempre ha passat el que vos he avançat que passarà. I segur que si estenem aquest pseudo-estudi als anys en què l’exposicio va estar de nou als baixos del Mercat Central i als del Mercat de Russafa comprovareu exactament el mateix: la distribució dels ninots condiciona les possibilitats d’indult dels mateixos.

Per això, des d’aquestes línies, cal demanar un canvi en la distribució dels ninots. Una distribució ordenada per número de cens creixent (o decreixent) perquè no hi haja àrees separades de la resta amb cartells que condicionen/manipulen la ment del visitant i el seu vot. Si aquestes mesures no es prenen, l’indult resultarà un frau com en certa manera ho ve resultant any rere any. En mans de la Junta Cetral Fallera, organisme rector de la festa, està canviar-ho.

Després de llegir açò, probablement vos queden poques ganes de visitar l’exposició del ninot 2009. Visiteu-la. Malgrat tot, encara es pot respirar un poc de frescor amb noves idees i propostes molt interessants.

Si us serveix d'alguna cosa, jo ahir vaig fer la meua tercera visita… és el que té ser un Malalt de Falles.

--

Part d'aquest article va ser publicat el 18 de Febrer de 2009 a
http://picam.info/num/01/indults-manipulats 

dimecres, febrer 25, 2009

Vídeo-Ninots

Els ninots són estàtics per definició, llevat de comptades excepcions al llarg de la història de les Falles. Són figures o escenes que conten i expliquen sense moviment, sempre quiets...

Pobrets meus, segur que a més d'un li agradaria parlar i córrer, cremar a l'espectador en lloc de que el cremen a ell... O per què no, fer-se de la Falla en què viu durant uns dies...

El Malalt de Falles, sensible a aquestes necessitats dels pobres ninots, els dóna vida en forma de vídeo perquè encara que només siga a la pantalla, aconsegueixen moure's i estar vius per uns moments.

Cercant per youtube no he trobat res paregut on es puga veure els ninots tan de prop i amb tant de detall.

A aquestes noves òptiques de veure un ninot les he anomenades Vídeo-Ninots.


Les càrregues dels iaios

Començarem recordant els nostres iaios, que aguanten allò inaguantable, que aguanten les malalties, i per si fora poc, que també aguanten als néts cacos, metges o indis...




Blackberry Fountain

L'anglés està de moda, fins i tot a Mart. Allí se n'ha anat el nostre "benvolgut" Blackberry Fountain, entre nosaltres Font de Mora, per promocionar l'Education for the Citizenship




Mon father no tiene nas

Però no només a Mart arriba l'anglés, també arriba a les cançons de bressol més tradicionals del nostre territori. Mireu com quedaria... Mon father no tiene nas




Ohmmm! Concentració!

Que millor que algunes tècniques de relaxació i concentració per llevar-nos les tensions del dia a dia...




No entra la falda

Encara que per molta concentració, sinò no entra... no entra, estiga o no estiga rebaixat.




La reina de la casa

Tots els regals, tots els joguets, totes les atencions, tot és per a ella... clar, és La Reina de la Casa




Accidentat laboral

Al final ha aparegut. Tothom el buscava. Ningú sabia que li havia passat... el pobre mico de la Falla de l'Ajuntament de 2008, que es va pegar una bona castanya, li diu a la de roig: "Rita, ponme una tirita!"




Bibendum recupera la memòria

Bibendum, (que és com es diu la mascota de la marca francesa de pneumàtics Michelin), que ja té uns anys, ens recupera la memòria històrica de la mà del Marc Martell, abans conegut com Victor Valero, abans conegut com artista faller, abans conegut com... fins al infinit dels abans coneguts...



Fallera Challenger

Al pobre mico accidentat li haguera vingut bé un d'aquests enginys... La Fallera Challenger. Molt útil per a ofrenes amb gratacels geperuts.

Si voleu saber el perquè d'aquest vídeo-ninot, visiteu http://www.fotolog.com/falles_2009/36247052




Mirades

Tots tenim mirades diferents, opinions diferents, perspectives diferents...



I per a mirades les vostres. Les que heu de dedicar als ninots de l'exposició 2009. Ja us he dit que heu d'anar a visitar-la?

Això si: a l'any 2010, exposició del vídeo-ninot...

dimarts, febrer 24, 2009

Curiositats expositives

Internet ha matat l'espera, la gràcia, i la curiositat de visitar l'exposició del ninot. Ara en qualsevol fòrum faller, pàgina web, o altre enginy internauta es poden contemplar els més de 760 ninots que la composen.

Però el que no poden mostrar són les petites curiositats que s'escapen a les garres de la xarxa i a molts objectius de càmeres digitals d'última generació que només es fixen en el ninot com un tot.

Anem a veure eixes curiositats expositives.


Ninot infantil o Ninot gran?

L'exposició passarà a la història com la primera en què en les seccions grans va aparéixer el primer ninot infantil. Però no suficient amb això l'edició de 2009 també es recordarà com la primera que va tindre el mateix ninot en seccions grans i infantils alhora...
















Post-it


Enguany a falta dels rètols per a les seccions, també tenim post-it amb els nombres corresponents. A algú se li va oblidar llevar-los després de posar el metacrilat i així ha quedat...















"Ma" que s'ha de ser cutres.


Castigat al cantó


No contents amb engabiar-los en metacrilat, els ideòlegs de JCF també castiguen als ninots al cantó, com els mestres d'altres èpoques feien amb els alumnes. Lamentable.

















Ninot sostenible


En un temps en què allò verd té més importància que mai, l'expo del ninot 2009 no podia ser menys i ja té el seu primer ninot sostenible.



Obama de regal

Si algú no va tindre l'ocasió d'anar a la investidura del nou president dels EEUU ara té l'oportunitat de tindre una rèplica del mateix. Si compreu els cereals del ninot 172, al seu interior vos regalen... un ninot d'Obama!


Missatges...


Si de missatges parlem... Fresquet deixa un recadet molt subtil a un dels seus ninots.
















Barbie Fallera

No fa falta comentari de tots els detalls d'aquest ninot. Les imatges parlen per si soles. Què gran el "No sin mis peinetas" i el "Rita no te quedes sin saldo". Memorable!



Retallables

Suro? cartró? ceràmica? NO! La tècnica de moda per a fer ninots és el retallable. Almenys així ho demostra Mario Gual i el seu equip als seus ninots.
















Ruiz

Una cosa està clara: A. Ruiz no deixa indiferent a ningú. Tant és aixi que podem trobar "lloances" refregides i pals per a aquest artista al mateix temps. "Vivir para ver"...
















Ferrando?


De qui dirieu que és aquest ninot? Cara angulada, grans rostres... Sembla I. Ferrando, no? La resposta sota les fotos.
















Sorprenentment no és Ferrando qui signa, sinò Paco Giner per a Santa Maria Micaela. El bo de Ferrando crea escola (o és ell qui ha fet el ninot...?).

Mifotoconrita

Si esquives als pseudo-vigilants, amb Rita una foto et faràs. El truquet està en entrar per darrere sense que et vegen... ací teniu la prova.


L'exposició de les exposicions

L'exposició 2009 és una exposició plena d'exposicions. Si no ho creieu, fixeu-vos en els ninots que promocionen les exposicions de Borrull -Dr Peset Cervera i de l'artista Pablo Jesús Ovejero.


















Ninot autoreferent (Armando Serra)


Algú igual s'enganya i vota en aquesta urna...


El pitxer del papa

Tots sabem que Benet XVI li agrada molt la moda, les sabates de Prada, les robes cares... serà per això que no li agradava l'oferiment que li van fer i va demanar canviar-ho per un més tradicional? (fixeu-vos on apunta la fletxa verda)



Podria continuar amb moltes més: el mico accidentat, naranjito, font de mora marcià... però us deixe que ho descubriu visitant l'expo del ninot.

--
Fotos del ninot "castigat" de l'usuari Adda-Alacant d' Al Foc

Fotos del ninot de Sueca - Literat Azorin de l'usuari romel110 del FFI

divendres, febrer 13, 2009

Déjà vu

A menys de 20 dies perquè les primeres peces "especials" comencen a aparéixer per les places i encreuaments de València, sense oblidar també algun solar municipal que altre, és bon moment per analitzar els projectes que enguany els supermegahiperespecials presenten.

El més fàcil i habitual seria parlar de les formes, dels colors, de l'estructura... però això ja està massa sobat als fòrums fallers (independents i no independents). Per tant, el Malalt de Falles se centrarà en les idees en què es fonamenten els projectes i en la imaginació per a plantejar-los.

I a primera vista, qualsevol que visite València en Falles pot tindre un sentiment d'haver vist els monuments fallers de 2009 en una altra vida, com si s'haguera reencarnat, com si tinguera un déjà vu... però res més lluny de la realitat. Comencem.

Enguany la moda està de moda... massa de moda podríem dir. La candidata a primer premi Pediatra Jorge Comín - Serra Calderona tracta el tema de la moda. La idea de la moda no és en absolut gens original; en Malvarrosa - Ponz - Cavite 2002, Vicente Martínez començava el seu periple "especial" justament amb el mateix argument per al seu cadafal "Pasarel.la per la Malvarrosa". Sembla poc comprensible que 900.000 € no donen per a més que un tema ja vist en la màxima categoria. Però ahí no queda la cosa; per si fora poc una falla de moda en especial, en tenim dos. La candidata a no quedar-se sense premi Plaça de la Mercè també s'apunta al món de la moda.



Ara viatjarem uns quants decennis al passat. O això és el que li ha semblat en general al públic faller en veure Convent Jerusalem - Matemàtic Marçal. En paraules d'un usuari del FFI, "es como volver al pasado pero con volúmenes de corcho". Mai millor dit.

Recorda a monuments fallers de fa temps. L'artista ha dit en reiterades ocasions que enguany fa una aposta pel barroquisme extrem. I sense cap dubte ho ha aconseguit. Això si, utilitzant el cànons de les Falles dels 70-80 per citar-ne algunes èpoques falleres. La temàtica intra-fallera tirant de tòpic de grupes, faller/falleres nuets, taronges, etc... molt nova no és que diguem... de fet, s'ha gastat fins la més agobiant i coenta de les sacietats.

Si dracs vam veure en 2008, dracs veurem en 2009... almenys eixa és la idea que apareix en la maqueta d'Exposició - Misser Mascó. La falla signada per Pere Baenas tindrà un gran acabat, serà enorme i tot el que vulgueu, però si tinguérem que qualificar el seu grau d'originalitat temàtica (i formal) li atorgaríem un 0, per no posar valoració negativa. Utilitzar un drac, just un any després que el primer premi de 2008 emprara aquest animal mitològic, dóna a entendre que no s'ha pensat molt o no s'ha pegat una miradeta a les Falles de 2008. A més, podríem dir que és una falla espill de la Plaça del Pilar 2006 també de Baenas... Si no ho creieu compareu





Canvieu drac per cigne i li gireu la cara de costat, i algun detall més i veureu com quadren: dones amb idèntica pose, l'ambient de la nit... no vos resulta massa familiar? Inclús l'estructura triangular es fa paréixer més encara a Pilar 2006.

Precisament Plaça del Pilar també forma part del club dels vells coneguts... En un any on el "meravellós" escenari operístic valencià feia aigües, podem comprovar que l'òpera ha tornat a la secció especial. Lafarga planteja l'òpera com a nucli temàtic del monument. Si l'artista haguera tirat enrere uns anys, haguera pogut comprovar que a l'última falla d'Especial de Cuba-Buenos Aires en 2001, Rajadell amb pintura de Monterrubio va desenvolupar l'òpera en un espai més reduït si cap que la Plaça del Pilar. Caps de músics volaven pel remat a l'igual que ho faran al monument pilarenc de 2008.



Algú podrà dir: "però Lafarga no parla d'una òpera qualsevol, sinò de l'òpera veneciana amb gòndola inclosa"; doncs tampoc representa res nou: Barraca-Espadan en 2005 va plantar una falla amb idèntica temàtica, gòndola inclosa...


De Sueca millor no parlar-ne, ja que el lema de la Falla parla per si soles "Qualsevol temps passat fou millor?". Aquest serveix per legitimar refregits de ninots infantils ara en escala gegant... Vos sonarà certa fallereta dormida indultada d'una falla infantil a la Plaça del Mercat.

I a Russafa els vikings de Cuba - Literato Azorin, visitaran València com cada any en Falles com els nòrdics i els anglesos fan a Benidorm cada estiu.

L'Antiga també és altra de les Falles que té delicte: Armengol i Cimas utilitzen els viatges i el turisme per alçar el monument 2009. Però sembla que no han mirat molt la història recent de la comissió. Els germans Garcia Ribas plantaren una de viatges i turisme al mateix emplaçament amb "Viaje con nosotros" al 2004. Tampoc haguera resultat molt complicat que artistes i comissió actuals hagueren tirat d'hemeroteca... que no costa tant.




Una altra que tal és Arxiduc Carles - Xiva que s'ha inspirat en els faraons per fer el seu monument 2009. Sembla que amb un segon premi d'especial a Convent Jerusalem - Matemàtic Marçal amb "La disfunció del faraó" al 2005 no ha estat suficient per descriure l'ambient reial egipci de l'antiguitat.

















Almirall Cadarso també tira de viatges i posiciona una lluna com element central del seu cadafal. No serà la primera, anirem per la que fa cent, lluna que remata una especial. A la mateixa zona de la ciutat, Pisarro es decanta també per una lluna com a un dels elements centrals, però el seu caracter futurista no amaga un cert paregut amb una altra lluna, on reposa un dels cossos centrals de "El somni d'una nit d'estiu al mes de març" de Monterrubio a Pilar '03.



Seguint per l'Eixample, Regne de València - Duc de Calàbria proposa una mitològica falla amb "Oh! Dioses" dels germans Garcia Ribas. Encara que el plantejament sembla diferent, els Déus i els seus excessos no arriben com a novetat en 2009. Baco i els seus companys divins van baixar a la terra a les Falles de 1999 a la Plaça del Portal Nou de la mà de Miquel Santaeulàlia. Inclús els mateixos artistes van plantar Déus de l'Olimp i Déus terrenals de l'esport a L'Antiga de Campanar 2005 amb "Citius-Altius-Fortius, y la que liaste Filipides".



















I com a punt final no cal oblidar la falla que sempre aposta per l'enginy i la gràcia, la que sempre busca innovar, apostar per noves vies... Na Jordana. Llàstima que enguany les vies estiguen ja un poc desgastades pel pas del temps. Parlem evidentment de les vies made in calatrava...

Perquè posar el pont de La Peineta de Calatrava té delicte quan just en aquesta demarcació es va utilitzar també en la Falla "Mutacions" del desaparegut Manolo Martin al 2000. Té delicte que els mateixos fallers (tots sabem que els fallers de Na Jordana s'impliquen molt als projectes) i l'artista hagen apostat per repetir un motiu ja existent... Pero hi ha més: el pont de La Peineta no ha sigut plantat només a la Plaça del Portal Nou... també va estar als encreuaments de Convent de Jerusalem - Matemàtic Marçal amb la Falla "El circ de la vida" d'Agustín Villanueva Collar i Alberto Rajadell al 1996...




















Amb açò ja seria suficient per demostrar la relativa originalitat del projecte jordaner, però se li afegeixen la temàtica intra-fallera per enèsima vegada ("Tirant de Festa" al 2004), vestir animals de fallers (també a "Mutacions" amb el "M'amutat" amb peineta i banda), o les Torres de Serrans tantes vegades cremades per Falles.

Amb açò es demostra que en un temps on els guionistes estan de moda als tallers fallers, les noves idees (i en general les idees) sembla que brillen per la seua absència en la màxima categoria.

Si busqueu originalitat, frescor d'idees i temàtiques innovadores ja sabeu on no en trobareu en absolut, ja sabeu quina secció no heu de visitar: la Secció Especial...


--
Esboç Pilar 2006 de l'antic districte Falles, ara http://www.distritofallas.com

Foto Pilar 2003 de FotosFallas: http://fotosfallas.110mb.com/fotos_fallas2003/index_1.htm


dilluns, gener 26, 2009

Wiki-Falles

A estes altures sembla difícil trobar algú que no sàpiga que és la Wikipèdia. Per si de cas encara no esteu assabentats, és una enciclopèdia virtual a Internet en què tothom pot participar i compartir el seu coneixement. Segons paraules del seu cofundador Jimmy Wales, el projecte constitueix "un esforç per a crear i distribuir una enciclopèdia llure, de la més alta qualitat possible, a cada persona del planeta, al seu idioma", per a lograr "un món en què cada persona del planeta tinga accés lliure - i debades - a la suma de tot el saber de la humanitat".

Les Falles com a patrimoni cultural formen part d'eixe saber de la humanitat. I com a tal apareixen a l'enciclopèdia virtual per excel.lència. Una altra cosa ben diferent és com eixe patrimoni es tracta a la Wikipèdia...

La festa fallera apareix a aquesta enciclopèdia en Internet en moltes llengües, pero ací ens centrarem només en les dues llengües oficials del País Valencià: valencià i castellà.

Si ens posem al lloc d'una persona que vulga documentar-se o senzillament conèixer un poc més de la nostra festa, pobreta d'ella... ja que, per exemple, l'argument central de les Falles, que és el monument, només ocupa un paràgraf a l'entrada "Fallas" en castellà. En la versió en valencià, afortunadament, té un apartat a banda, però tampoc és que siga per a tirar coets...

Si algú vol saber d'història fallera, quant a premis, monuments guanyadors, artistes, tècniques, etc. es pot oblidar. No apareix ni una sola referència a les Falles Infantils, a artistes com Regino Mas... i actes centrals com la plantà ocupen poc més d'un miserable paràgraf. Ni pensar en pirotècnia, perquè no es troba més que dues referències mínimes a Nit del Foc i Mascletà.

I així podria seguir fins omplir moltes línies i línies, però no és la finalitat d'aquest post.

L'objectiu real d'aquest article és conscienciar al món faller, a les institucions, i a tot aquell interessat pel patrimoni festiu que representa les Falles sobre la importància de difondre amb quantitat i qualitat als nous medis de comunicació, com ara Internet, tot allò que són les Falles.

La festa del foc és tan gran que requeriria una enciclopèdia física i real on recollir totes les dades, història, tècniques, artistes, comissions, actes i un llarg etcètera. Estic segur que qualsevol persona que estima està festa té en sa casa una biblioteca fallera plena de llibres d'aniversaris, de recerca, d'historia que recullen una part d' aquests conceptes.

Les Falles tenen un volum d'informació, dades, fotografies, articles, revistes i moltíssim més d'on tirar mà per a desenvolupar un projecte ambiciós per donar a conéixer la festa. També perquè els propis articles servisquen als valencians per a saber més del que tots els anys veuen al carrer i que li donen la importància d'allò que en gran mesura no arriben a comprendre.

Allò ideal seria crear una gran Enciclopèdia Fallera amb el mateix caracter lliure i obert que té la Wikipèdia. La creació d'eixa enciclopèdia que juntara tot el saber faller seria un projecte ambiciós que caldria plantejar-se amb un termini no molt llunyà donat el caracter efímer de la festa. Però ja que aquest suposaria un gran esforç i el seu format en paper limitaria la seua difusió a un àmbit molt reduït, cal ser més dinàmic. Una via molt atractiva suposaria emprar les eines que les noves tecnologies posen a les nostres mans per fer de la festa fallera un coneixement universal i accessible a tot el planeta.

La Wikipèdia hui en dia és eixa eina dinàmica i accessible per tothom. La Junta Central Fallera hauria de liderar un projecte junt a institucions consolidades com l'ADEF, les universitats i les pròpies comissions falleres per volcar tota la festa fallera a la xarxa des d'una vessant rigorosa, científica i divulgativa. Aquest projecte inclouria tot el saber faller existent a dia de hui.

Les accions que ha pres Junta Central Fallera en aquesta direcció són molt escases, per no dir nul.les. L'organisme faller no s'ha caracteritzat per prendre iniciatives dirigides a difondre i estendre el coneixement de les Falles amb els mitjans actuals. Ara les eines ja existeixen. Falten les ganes i la voluntat de dur-ho a terme.

Crear una Wikipèdia Fallera dins del projecte global de la Wikipèdia suposaria donar un colp de mà importantíssim perquè un patrimoni festiu com és la festa fallera passara a formar part d'eixe saber de la humanitat. Les Falles se situarien per fi al capdavant de l'actual societat de la informació.
Missatges més antics